Blog

Habitants d’una colònia, habitants de segona

Resulta increïble a vegades la manera com es tracta Catalunya i que no sortim de manera massiva als carrers per aturar la degradació de la situació que patim en tots els àmbits.
Som un país al que l’han espoliat econòmica i culturalment, contra el que s’està perpetrant una eliminació lenta, però contínua, de la seva llengua i cultura a través de les imposicions que perduren des del decret de nova planta. Som una societat que per pensar com pensem, tenim persones represaliades, acusades de diferents delictes per part d’una fiscalia que tal com va dir el ministre Fernandez-Díaz, quan calia ho afinava. Persones tancades a presó per haver pujat a un vehicle policial amb previ permís, per tal de sol·licitar la gent que tornés a casa. Uns vehicles als que hi havia pujat anteriorment com a mínim una desena de periodistes.
Però el que sembla quedar clar és que, com a mínim, aquí només es persegueix i s’agreuja tot per motiu ideològic.
Respecte l’incident de Pallejà, per exemple, no puc deixar de pensar que si enlloc de Pallejà fos Altsasu, els joves serien acusats de terrorisme i ja serien camí de l’audiència nacional. Si enlloc de ser una patrulla dels Mossos fos de la Policia espanyola, segurament estaria tot lligat i ben lligat. Perquè si alguna cosa ens ha ensenyat i hem après fins ara de la justícia espanyola, és que els independentistes o no nacionalistes espanyols, sempre juguem en una altra lliga. Que no serem mai tractats amb tots els drets i igualtat que ens haurien de ser propis en una democràcia consolidada.

Però de debó podem esperar alguna cosa d’una justícia encarregada de vulnerar la llibertat d’expressió a través de les seves sentències contra músics per les lletres de les seves cançons, mentre volen fer creure que tothom és igual davant la llei, sense excepcions, amb un monarca que no serà jutjat per totes les acusacions que té gràcies a la inviolabilitat?
De debó podem esperar igualtat davant la justícia quan els agressors de Blanquerna són lliures sense cap conseqüència? Veient com els assassins de Guillem Agulló segueixen orgullosos del que van fer i el judici polititzat que hi va haver? O és que potser ja ens hem oblidat de l’Eric Bertran, que va ser acusat de terrorisme i portat a l’audiència nacional amb catorze anys per haver demanat a una cadena de supermercats que etiquetés els seus productes en català?

D’això molts estem cansats. D’un país que utilitza els seus poders al seu antull. Quan no utilitza els mitjans de comunicació més ultres de l’espanyolisme per injuriar i difamar una persona, utilitzen la fiscalia o els tribunals per perseguir-lo i així, intentar acabar amb aquesta oposició contra aquest règim, on un dictador afirmava haver-ho deixat tot “lligat i ben lligat”

La sensació que tenim els catalans és que hi ha impunitat ideològica per l’espanyolisme, mentre que qualsevulla causa relacionada amb l’independentista, o fins i tot per la llengua en la que estic escrivint, serà magnificada.
Quants casos hi ha hagut d’agressions i vulneracions de drets lingüístics dels catalanoparlants per part de policies, tribunals o institucions espanyoles?
Que potser la constitució que defensen amb tanta vehemència diu alguna cosa sobre que la nostra llengua, origen o cultura ens faci estar uns quants esgraons per sota dels que fan onejar la bandera estanquera?

Hem arribat al punt al que ni tan sols podem aixecarel cap per criticar aquestes injustícies i denunciar-ho públicament, perquè els mitjans i persones interessades ja se’n carregaran de tergiversar les paraules d’un independentista com més els complagui. Jo, personalment, he de dir que estic fart d’aquesta manipulació exercida per la premsa espanyola, pels tribunals i fiscals espanyols. Estic cansat de ser tractat com un ciutadà de segona, com habitant d’una colònia sense drets a la que li pots espoliar diàriament milions d’euros, a qui es pot perseguir per les seves idees i posicionament polític, a qui es pot menysprear i difamar.
Per això lluito per la independència del meu país i esdevenir un Estat. Per poder gaudir dels drets que els són propis als ciutadans en qualsevol democràcia consolidada.
Alemanya va fer un llarg camí després del nazisme fins a esdevenir la democràcia en la que s’ha convertit a dia d’avui. Algú creu realment que un estat com l’espanyol, on el feixisme dominava totes les esferes de la població, podia haver fet cap mena de transició a una democràcia d’un dia per l’altra?
No. Els queda molta feina per fer, però sembla que majoritàriament no tenen cap intenció de fer-la.

Som tractats com una colònia, i si no fem res, no tan sols no salvarem la nostra llengua, la nostra cultura o la nostra manera de fer i ser. Si fem alguna cosa, ni tan sols salvarem el nostre país d’una ruïna i espoli econòmic a la que ens té sotmès el mateix estat en el que un dels seus ministres, en una conversa, reconeixia haver destrossat el nostre sistema sanitari.
Tinguem memòria.

La República, 18 de gener de 2021

Entrevista publicada a KitRadio Internacional

ENTREVISTA A L’ALBERT DONAIRE

Albert primer de tot, gràcies per acceptar l’entrevista amb Kit Ràdio Internacional. I d’altra banda felicitats per la candidatura dins de Junts Per Catalunya.

Moltíssimes gràcies. Un plaer. Respecte a la candidatura, sempre per millorar les coses. Tinc un objectiu molt clar: treballar per tenir un país lliure, amb una llengua i cultura que siguin respectades, i per exemple, on la seva policia sigui un exemple, entre moltes altres coses.

Quan comença l’assetjament d’Inma Alcolea contra tu i la teva família?

Tot comença en 2017, quan la senyora Alcolea des del seu compte particular de Facebook, es van publicar amenaces, insults i injúries cap al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Va arribar a la premsa i em limiti a compartir la notícia en la qual es denunciaven aquests fets. Des d’aquell moment, va començar una campanya d’intoxicació i assetjament que dura fins al dia d’avui, en la qual la senyora Alcolea ha inclòs a la meva família, parella, la seva família, companys de treball.

En què es basa aquest assetjament d’Inma cap a tu i la teva família? Quan comences a denunciar la situació davant la DAI (Divisió d’Afers Interns) i davant la justícia?

L’assetjament de la senyora Alcolea es basa en una difamació constant i insults a través de les xarxes principalment. A aquest, també cal afegir alguns episodis en què la senyora Alcolea ha portat aquest assetjament físicament. Per exemple, he vist la senyora Alcolea vigilant amb el seu vehicle particular pel barri de Montjuïc de Girona mentre passejava la meva gossa. A finals de desembre, en un centre comercial de Salt, la senyora Alcolea em va començar a insultar i difamar cridant davant de famílies i nens. Posteriorment, quan vam treure el telèfon per trucar a l’112, la senyora Alcolea amb la seva parella, sergent dels Mossos d’Esquadra, es van anar de el lloc. Cal destacar que en cap moment la seva parella va fer res per aturar la situació .Després d’això, ens vam anar a comissaria a denunciar, i va acudir-hi la meva família, amb la sorpresa que la senyora Alcolea ens havia seguit fins dependències policials per segons deia en les seves xarxes socials, presentar una denúncia per assetjament. Va ser curiós el fet que anés a denunciar precisament a la comissaria de Mossos a la qual ens trobàvem, tenint en compte que sempre critica i ataca els Mossos d’Esquadra i té el costum de presentar les seves denúncies directament a fiscalia o la Guàrdia Civil. Tenim la percepció que ens va seguir fins comissaria. Una vegada a comissaria, va tornar a actuar com al Caprabo, en aquest cas cap a la meva família. Allà acuso a la meva germana de filtrar els seus informes mèdics, tal com ha fet en reiterades ocasions en les xarxes, tot i que un informe de traçabilitat negui els fets. De la mateixa manera, s’ha dedicat a difamar i insultar als meus pares, a la meva parella, a qui com manifesta, ha assetjat laboralment intentant que l’expulsen de la seva feina. Referent als presumptes informes, ha acusat primer a la meva germana, després a Salut, i finalment, a un advocat. Sense cap prova, treu les seves conclusions i acusa la primera persona que se li ocurre. Porto denunciant aquesta situació des 2017. Cal destacar que la senyora Alcolea en el seu moment va recaptar més de 20000 € per interposar una querella que mai va arribar. Què va passar amb aquests diners?

Hi ha hagut nombroses referències a la meva condició sexual, de les que ha fet mofa i per les que m’ha insultat. Però curiosament el fiscal de delictes d’odi de Girona no veu cap delicte en trucar a una persona “virus passiu” o “marieta de merda”, entre moltes altres coses. Twitter li ha tancat ja sis comptes per aquests fets. Però la fiscalia especialitzada en aquests delictes sembla que ho veu tot normal. Em pregunto si tindrà alguna cosa a veure amb les seves visites assídues al palau de justícia de Girona, on es troba la fiscalia. Tinc testimonis que han vist la senyora Alcolea entrar a l’edifici i sortir al cap de dos o tres hores No es triga dos o tres hores a entrar per registre unes denúncies, si és el que realment ha anat a fer. Hi ha detalls que no els faig públics d’aquestes visites per protegir testimonis directes.

Destaco també que aquest assetjament l’ha fet a molts altres agents per raons ideològiques. Però el que sembla que més l’ha molestat, ha estat el fet de no callar i plantar-li cara. Estava acostumada a atemorir i assetjar la gent sense que ningú li parés els peus.

El que em pregunto és com han pogut passar per alt la seva actitud mentre ha estat treballant i fins i tot, arribés a ser terme una persona que presumeix de menysprear el català en exercici de les seves funcions, entre tantes altres coses. Si té una incapacitat total per problemes psicològics com ella mateixa ha reconegut, com pot ser que no es detectés res d’això abans? Com no es va actuar amb ella?

A dia d’avui, quantes denúncies acumules contra la terme Inma Alcolea?

He perdut el compte. He presentat diferents denúncies internes a Mossos i la DAI, fins que la senyora Alcolea va ser declarada amb una incapacitació total, per la qual la Divisió d’Afers Interns dels Mossos em responia que no podia actuar amb aquesta terme per aquests extrems.

Paral·lelament, he obert la via judicial per diferents delictes, des revelació de secrets a assetjament, passant per amenaces i injúries.

Per què ni la DAI ni la justícia no fan cas a les teves denúncies?

La DAI no actua perquè la senyora ja no és Mosso d’Esquadra causa de la seva incapacitació total. Respecte la justícia, el camí és lent. De moment seguim presentant denúncies a cadascun dels seus presumptes delictes i estem valorant la possibilitat d’una demanda civil conjunta per atemptar contra el dret a l’honor de la meva família i meu. Ella ha afirmat en els seus comptes de Twitter suspeses seva bona sintonia amb la fiscalia de Girona. De fet, a totes les denúncies, presumeix dels escrits que manen aquests als jutjats referent a les denúncies que interposem. De moment, s’han recorregut totes les decisions judicials que afecten les denúncies.

Com afecta a nivell psicològic aquest assetjament a tu i al teu entorn de la Inma Alcolea?

Doncs a nivell de salut, afecta meus pares, i a mi mateix, que després d’haver demanat una visita al meu metge, em va recomanar la baixa per l’assetjament patit per aquesta senyora. Fins i tot vaig anar requerit a anar a la Seguretat Social a una inspecció per una denúncia per baixa fraudulenta de la mare del personatge. Sembla que és un costum utilitzar la seva mare per acusar-la de les seves actes o presentar determinades denúncies. Recordo fins i tot la reacció de la inspectora quan li vaig mostrar totes les evidències de l’assetjament de la senyora Alcolea a mi ia la meva família. Fins i tot em va comentar que no entenia com havia pogut suportar tota aquesta pressió fins al moment.

El pitjor de tot és saber que tens la veritat, que et defenses amb una persona que ha estat incapacitada causa del seu estat emocional i psicològic tal com ho reconeix en les seves intervencions públiques i per les xarxes socials, i que no es faci res. Un dia potser només em segueix o et crida en un centre comercial. Però, ens preguntem si pot arribar a més. Ha publicat en xarxes que no tindré pau, que sempre va preparada amb si i que disposa d’arma de foc personal. Vivim preocupats que aquesta senyora vagi un dia un pas més enllà i no hi hagi marxa enrere, malgrat totes les denúncies que ja hem interposat sobre aquests fets.

Ha posat malnoms a la meva família i ha arribat a afirmar que tant la mare com jo tenim una “tara genètica” o afirmant que la meva mare i els meus avis maltractaven al meu pare.

Ha mentit de forma continuada sobre la meva formació acadèmica o sobre la meva experiència laboral, així com en el meu treball actual i la forma com ho porto a cabo.Ha arribat fins i tot a obrir un perfil a la xarxa Grindr per insultar-me i controlar-me on soc. L’assetjament ha estat per Facebook, Instagram, Twitter, LinkedIn … qui fa servir LinkedIn per assetjar una altra persona?

Has dit més d’una vegada que canviaries dins de Mossos coses en referència a la mala praxi dins el cos. Per exemple què?

Per exemple, el fet que una patrulla en l’exercici de les seves funcions, em parin en un control de pas i informin a la senyora Alcolea del que estic fent o on sóc, vulnerant el secret professional i el meu dret a la intimitat. Això ha estat denunciat internament i seguiré endavant contra la mala praxi d’aquests agents que informa del que fan treballant a una tercera persona aliena a el cos de Mossos.

Una altra cosa que cal denunciar és el fet que la meva baixa mèdica va ser informada la senyora Alcolea, sis dies després d’estar-ho. Curiosament quan va arribar a la DAI. Em pregunto si en aquestes converses de les que presumeix, hi tenen quelcom a veure. També referent a la seva parella, el dia després de l’incident a la comissaria de Salt, va anar a el lloc demanant visionar el contingut de les càmeres, tal com afirma la senyora Alcolea a les seves xarxes, que les van visionar i que un familiar meu se’l va trobar a la comissaria el matí següent.

Et planteges deixar Mossos d’Esquadra fruit de l’assetjament de la terme Alcolea?

Doncs si. És un extrem a què em plantejo arribar, a causa de la inacció per part del cos davant l’assetjament d’aquesta senyora i els seus difamacions. Cal destacar que no només em ataca a la meva vida privada, sinó que també ho fa en la meva vida laboral, mentint sobre els meus rutines, però també facilitant a la gent meus horaris, quan treball, quan estic de vacances i la meva adreça postal, així com la dels meus pares, la meva germana, la meva parella o els pares de la meva parella.

Ha filtrat diligències internes d’una denúncia de el cos, que fan referència al meu estat anímic i de salut.

Això ha portat a rebre amenaces a casa meva, curiosament, un dia després de treballar i dos dies després d’afirmar en xarxes socials que facilitaria la meva adreça a qui la hi demanés per privat. Després, la va fer pública. La meva adreça no havia estat feta pública per mi mateix. Ella, en canvi, té publicada la direcció dels seus domicilis a través de les seves xarxes socials o de pàgines com Booking o Airbnb, on lloga els domicilis per a ús vacacional. Com tot, les seves acusacions sobre la filtració de dades segueixen sent falses. Ella té accés a mitjans de comunicació que difonen i estenen les seves mentides i invencions.

El que està clar és que el cos de Mossos d’Esquadra i els seus serveis jurídics haurien de defensar l’honorabilitat dels agents, especialment si es aquesta veient en dubte la seva professionalitat o la seva imatge com a membre de el cos. Encara ha d’arribar el dia que els serveis jurídics de el cos prenguin cartes en l’assetjament de la senyora Alcolea a diferents membres de el cos.

La societat menyspreada i trepitjada

No fa ni una setmana que es feia públic un “escàndol”. Una empresa coneguda de gelats havia fet una carta destinada a Catalunya, en català.
El més curiós de tot plegat és que porta des del 2009 oferint aquesta carta i no ha estat fins el 2020 que l’espanyolisme s’ha llençat furiós contra una empresa per utilitzar la llengua pròpia de Catalunya en la seva cartelleria de gelats.

Tan “greu” ha estat la situació, que el partit que va néixer per crear confrontació i odi a Catalunya utilitzant la llengua com a arma política va anunciar que presentaria una denuncia a Europa. Recordem que és el mateix partit que defensava que tothom etiquetés com volgués. Ara ja sabem que el que volen és que tothom etiqueti com volen ells.

I això només és un més dels casos en els que l’odi irracional cap a la nostra llengua els porta a denunciar-nos o atacar-nos.

Jo mateix sóc víctima d’una denuncia per part de la Guàrdia Civil de delicte d’odi per haver-me entestat a exercir el meu dret legítim d’utilitzar el català a l’aeroport de Girona.

I si reculem uns anys, recordem la persecució que li van fer a Èric Bertran quan el 2004, amb 14 anys, va ser acusat de terrorisme per haver enviat correus electrònics a l’empresa de supermercats Dia demanant que etiquetessin també en català els seus productes.

Perquè ells utilitzaran tots els seus tribunals per menysprear-nos i trepitjar-nos. I sempre tindran el Tribunal Constitucional per si han de tombar alguna llei que pogués fer el Govern en sentit de protegir la llengua de Catalunya.

Un govern que cal dir tampoc posa molts esforços en dignificar la llengua catalana.
Qui està fent complir la llei de consum i el que s’exigia que tots els productes que es venen a Catalunya han d’estar com a mínim en català? Qui fa complir a les empreses la obligació de cara al consumidor de garantir l’atenció en català als seus usuaris? Com ha quedat aquella “ambiciosa” llei del cinema que demanava que com a mínim el 50% de les pel·lícules que arribessin a Catalunya serien en català? Que potser Netflix, Amazon Prime o HBO han posat de la seva part per oferir les pel·lícules ja doblades al català que formen part del seu catàleg?

Tampoc crec que ajudi que, havent-hi quatre llengües oficials a Catalunya (Català, aranès, llengua catalana de signes i castellà), el Govern faci les seves rodes de premsa en català i en castellà. Això li treu valor i importància a la nostra llengua, donant el missatge que no cal que aprengui català la gent, que si cal, ja li repetiran en castellà. I perquè no fan també les rodes de premsa en aranès? Que no tenen els mateixos drets?

Jo ja fa temps que vaig prendre la determinació de consumir productes etiquetats en català i que siguin de Catalunya, I de treballar amb empreses amb seu a Catalunya i que ofereixin atenció al client en català.

Si ho féssim tots, possiblement canviaria la cosa. Ja hem vist com aquesta empresa de gelats ha fet marxa enrere, canviant la política de cartelleria des del 2009 i tornarà a oferir la carta de gelats, també en castellà. Perquè no em puc imaginar el trauma que generava per a un espanyol llegir “Xocolata” en lloc de “chocolate”. Això sí, després no els molestarà demanar una “Muffin” o una “Cheeseburger”.

També cal dir que el Govern d’Andorra no fa cap pas per garantir la igualtat de la llengua catalana. Perquè és realment qui té més poder com a Estat per a exigir a les empreses que etiquetin en la única llengua oficial del principat. Però sembla que és una batalla prescindible o sense importància pel principat d’Andorra. Un principat que, de la mateixa manera que a Catalunya, cada vegada se sent parlar menys en català al carrer.

Pretenc fer reflexionar a una important part de la societat catalana i catalanoparlant. Perquè si renunciem a aquesta batalla, si renunciem a la nostra llengua, renunciem a una part del país.
Durant massa temps ens han volgut fer creure que és de mala educació respondre en català a un castellanoparlant. I per què no girem aquesta lògica? Si es tracta d’educació, qui és el mal educat que va viure a un país amb una llengua pròpia, la qual es nega a aprendre per parlar-la?
De debò hem d’aguantar que ens acusin d’imposar el català al nostre propi país? Que potser els catalanoparlants hem anat en algun moment a Valladolid o Burgos a imposar la llengua catalana a les seves escoles o a la vida pública? Que els hi hem anat a prohibir alguna vegada a casa seva que parlessin en castellà? Que quan un castellanoparlant ha anat a Londres, París o Berlin ha iniciat una campanya ferotge i mediàtica acusant els ciutadans d’aquests indrets d’imposar-los l’anglès, el francès o l’alemany?
Cal una mica més d’autoestima per part d’aquesta societat si volem un futur per a la nostra llengua i que es garanteixin els nostres drets.
Mentre penseu si militem i plantem cara en aquesta batalla, ens seguiran tractant com una colònia. Un poble menyspreat i trepitjat.

L’assetjament i la desprotecció, cada dia augmenten

Ara ja farà una mica més d’un any i tres mesos que vaig rebre una de les primeres
amenaces a casa meva per part dels encaputxats del Maresme. Tot va ser abans d’anar a
Madrit a presentar declaració en un Judici Farsa en el que es van saltar totes les garanties
que tenien per saltar-se i més, contra polítics i activistes catalans.
El resultat d’aquell judici ja el sabeu tots. De fet, el sospitàvem abans i tot que es celebrés,
conscients de la manca d’independència judicial espanyola, certificada per les sortides de
to del jutge Llarena i les seves peticions d’euroordre a la carta i activant-les i desactivant-
les en funció del país on es trobaven els exiliats.
Em va tocar anar com a testimoni en un judici, on algú que es feia dir jutge Marchena (tot i
que va demostrar que tenia poca classe i imparcialitat per exercir) es permetia vulnerar
tots els drets dels testimonis en funció de si li agradava més o menys com anaven vestits
o com pensàvem. Irregularitats com enviar les citacions als domicilis particulars amb nom,
cognom i DNI i arribar allà i demanar el número d’identificació personal de Mossos
d’Esquadra, decidint una vegada més en funció de què interrogava.
Aquell dia, el sr. Marchena va permetre moltes preguntes que no tenien res a veure amb
el judici ni amb les persones investigades i ni un sol advocat de la defensa va tenir el valor
o l’esma de parar els peus a un jutge que va demostrar una manera de fer tendenciosa i
marcada per una ideologia al darrera.
No se si aquell dia li va molestar més que portés uns pantalons grocs, una samarreta amb
una estelada, una xapa on es podia llegir “Llibertat Presos Polítics” o les VamCats. Però si
que recordo la mirada d’odi que em va dirigir quan va veure com hi anava vestit.
Tampoc em va garantir el meu dret de declarar en català, tal com contempla la legislació
vigent del seu Estat. Més abusos dels que van poder prendre nota els observadors
internacionals.
Però ningú va fer res i tenim uns presos polítics tancats en presons catalanes entre els
que hi ha la Presidenta Carme Forcadell a qui aquest mateix jutge ha denegat el 100.2 i
als que la fiscalia els demana una “reeducació”. Però ei, ens voldran fer creure que no són
presos polítics i que no són allà per les seves idees.
Tornant a agafar el fil del que em motiva a expressar tot això, no havent-n’hi prou amb les
amenaces prèvies al judici, al cap d’un mes van tornar a fer el mateix els mateixos
individus, entre els que hi ha un tal Alejandro Acosta de Montgat i un tal Santi Pulido
(aquest últim sembla que ha acabat malament amb la resta de feixistes).
Unes amenaces que també van ser denunciades.
No només he hagut de lluitar contra aquestes, sinó contra l’assetjament, amenaces,
insults homòfobs de centenars de persones, tan a través de les xarxes com físicament.
Moltes d’elles han estat denunciades i la resposta del fiscal de delictes d’odi de Girona en
moltes d’aquestes, és dir que no hi ha ni un sol delicte d’odi.
Si un fiscal que se n’ha d’encarregar de vetllar per les minories religioses o els col·lectius
LGBTI no veu delicte en missatges com “Maricón de Mierda”, “Muñeca pasiva” o “Come-
sables muerdealmohadas”, entre molts altres… quina garantia ens ha de donar de la seva
imparcialitat? Qui garanteix que la fiscalia compleix amb llurs funcions de ser un element
imparcial en defensa de la víctima?
Cal recordar que algunes d’aquestes denúncies segueixen endavant gràcies a la
perseverança dels meus advocats, que han de cobrir les funcions que no exerceix la
fiscalia.
Segueixo aguantant els atacs incansables d’un espanyolisme que utilitza com a arma més
comú els insults homòfobs. Això sí, després volen vendre al món que Espanya és un estat
d’allò més avançat amb els drets LGBTI. Una gran façana que pretén amagar tota la
merda que es menja l’Estat per dins, que no ha fet mai un canvi real ni neteja d’una
dictadura franquista que a dia d’avui encara controla amb tots els fils els diferents poders de l’Estat. Des de la monarquia fins a la judicatura, passant per partits polítics, sindicats,
fiscals, policies…
S’ha arribat a filtrar l’adreça de casa dels meus pares, de cals meus oncles, de la meva
parella, dels pares de la meva parella, la meva… Totes elles acompanyades de les
respectives fotografies, facilitades per una exmembre del cos de Mossos d’Esquadra que
va fer fama per amenaçar i insultar el President Puigdemont i acusar-ne la seva mare.
La mateixa ha facilitat la meva adreça particular completa a qui li ha demanat, fet que va
comportar durant el confinament rebre amenaces a la bústia de casa.
La mateixa que facilita a qui ho necessita els horaris laborals perquè si fos el cas, qui em
vulgui mal tingui un accés directe a mi en qualsevol dels meus desplaçaments entre la
feina i casa meva.
Sembla ser que ella pot facilitar dades personals, penjar fotografies dels habitatges, dels
familiars, meves, de la meva parella, facilitar el vehicle que condueixo… però no admet
que es pagui amb la mateixa moneda utilitzant imatges i dades que es poden trobar
fàcilment en una recerca en un cercador, una pàgina de vídeos com Youtube, una xarxa
social com Twitter, Instagram o Facebook. No pot tolerar ni tan sols que es comparteixi
aquesta informació que ella mateixa facilita a través d’aquestes.
No n’hi ha prou amb això, sinó que pot mentir impunement per les xarxes socials sobre la
professionalitat de l’assetjat o de falses opinions sobre companys de feina.
I per desgràcia, les xarxes socials serveixen per difondre gran quantitat de mentides que
seran cregudes per aquells que necessitin creure-les, moguts per l’odi.
La mateixa persona a qui he d’aguantar perseguint-me amb el seu vehicle particular per
Girona mentre surto tranquil·lament amb la meva gossa a fer un passeig pel barri de
Montjuïc, per exemple.
Molts heu recomanat que deixi aquesta situació, cosa que he intentat diverses vegades,
però una obsessió com aquesta, que fins i tot li fa posar un nom d’usuària a Twitter fent
referència al meu cognom i en la que un 95% del contingut és dirigit a mi, no es soluciona
obviant. I tampoc és la solució les diferents denuncies que he interposat davant la
inJustícia de l’Estat Espanyol. Pot seguir delinquint ara que ha aconseguit una paga del
100% del seu sou sense treballar, adduint a una incapacitació total per motius psiquiàtrics.
Una vegada més, desprotegit per una justícia que no fa la seva feina.
Els és igual que et deixin amenaces a casa teva o a casa de la parella. Els és igual que
t’enviïn amenaces de mort amb fotografies d’armes i municions. Els és igual que
eixelebrats t’intentin agredir pel carrer amb insults homòfobs i catalanòfobs.
Els és absolutament igual. Perquè segurament per ells és una guerra en la que tot s’hi val.
Fins i tot acusar algú de terrorisme per una baralla de bar o bé per formar part d’un CDR.
Estem desprotegits davant autèntics psicòpates borratxos de poder disposats a tot per la
seva pàtria. Fins i tot a tenir com a confidents terroristes homicides i a protegir-los
intentant que no es faci cap investigació del que va succeir.
Espanya no està acostumada a tenir un control, encara que sigui molt laxe, per part de les
institucions europees.
No oblidem que si fos per la seva manera de fer, possiblement ja haurien bombardejat
Barcelona, com van afirmar que era necessari fer-ho cada 50 anys, o bé haurien afusellat
un altre president de la Generalitat al castell de Montjuïc. I possiblement s’haurien atrevit a
retransmetre-ho perquè tothom pogués gaudir d’aquestes humiliacions.
Les amenaces i les coaccions van més enllà de ser personals, perquè ataquen tot un
poble. Per la llengua que parlem. Per com pensem. Per com vivim. Pel que defensem.
Espanya no deixa de ser la vella ambició supremacista de Castella d’imposar-se sobre la
resta de nacions de la península.
Espanya no deixa de ser un Estat que ha demostrat al llarg de la història que si havia de
cometre crims contra la humanitat i arrasar civilitzacions senceres, ho faria sense dubtar.

Avui qui rep aquests assetjaments i coaccions, aquestes amenaces, sóc jo. Però demà
pot ser qualsevol de vosaltres.
No en tingueu cap dubte que si els ha sortit gratuït empresonar els nostres polítics, acusar
de terrorisme els nostres CDR, perseguir als nostres cantants per les seves lletres, es
veuran valents per fer-ho amb tots i cadascun de nosaltres sense cap mena de complexe.
Perquè per ells això és una guerra. I la volen guanyar. I lluitaran de la manera que faci
falta.
Per això, o ens aixequem i diem prou sortint als carrers i prenent el control de les nostres
vides i del nostre país enlloc de quedar-nos a casa lamentant-nos i acusant-los… o
patirem la repressió durant molts anys i tot els sortirà gratuït mentre volen enganyar el
món, amb la col·laboració d’alguns dels nostres, amb un suposat diàleg buit de continguts.
El nostre futur és a les nostres mans. Decidim doncs si volem viure agenollats com
esclaus, o preferim viure dempeus i lliures.

Resposta a miserables amb uniforme: Unió de Mossos per la Constitució

Es pot ser miserable i portar uniforme? Sí. Es pot ser membre dels UMC Mossos.
Un grup que només ha deixat malament el cos des de la seva creació. I us ho explicaré en unes quantes imatges.
Acusacions falses. No es pot revelar secret de quelcom públic en xarxes socials.

No es pot acusar algú de publicar fotografies de menors, quan es limita a compartir publicacions sense cap mena de filtre d’una persona de la família que les publica, o del vídeo dels propis organitzadors de l’acte.

Aquesta gent és policia, però no saben res sobre lleis.
Però seguim.
Sexting! Per tenir perfils en pàgines de contactes? 🤣 Quin nivell!

Tenen un president que se l’ha enxampat dormint en hores de treball, que l’han expedientat per fer us de l’uniforme sense consentiment per concedir entrevistes en mitjans. Que fa servir l’uniforme per a actes provats sense permís per representar el cos.

Però no tan sols és el president, també el seu vicepresident, el senyor Alfonso Dueñas, aparcat en un lloc on no molesti i que també fa ús de l’uniforme en moments d’activisme per la Plataforma UMCmossos. Adjunto la prova. També amb vídeo (minut 5:50). Premis de Madrid a UMC

A per de les nombroses manques de respecte cap a la meva persona, traduint el meu nom, insultant-me constantment, mentint i difamant sobre que l’assemblea em pagarà un sou millor i que em paguen els viatges. Això també ho fa la Sra. Inma Alcolea Griñan, també D’UMC Mossos.

Però no només això: la Sra. Alcolea filtra les meves dades professionals, com el meu lloc de feina, horari i número d’agent. A més de constants insults homòfobs, intentant degradar-me amb el suport de mitjans de comunicació i agents de la Policia Nacional com Alejandro Leon.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En @JandroLion, conegut Youtuber que va amenaçar de matar MENA amb una navalla i que és justificat pels propis UMC mossos com veureu en aquestes imatges. També l’acte de Madrid en el que fan us il legítimament de l’uniforme i on assisteix l’esmentat Policia Nacional.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però es permeten parlar dels altres com a pomes podrides dins els cos de Mossos i en demanen accions al conseller Buch i a Interior per una activitat que faig com a persona privada sense fer us de l’uniforme en al cap acte privat.

Sembla que es demostra que q Espanya hi ha carta blanca perquè el feixisme assenyali, marqui, denigri les persones. Sembla que pots justificar amenaces de mort si les fa un espanyolista, però als independentistes se’ls acusa de terrorisme alegrement sense proves.

Tot amb la complicitat d’uns poders que denoten nul·la separació, que els salven dels seus abusos i els protegeixen. Mossos por la constitución, l’autentica poma podrida que forma part d’un cos que detesten i denigren. Tot per tenir sou a final de mes. Estiguin de baixa o tancats en un despatx.

Els mateixos que aplaudeixen mentre s’apallissa a ciutadans que exerceixen lliurement els seus drets fonamentals.
Com en una dictadura, es persegueix al dissident a les ordres del règim espanyolista. Es permet aquell que empra les vies democràtiques per canviar les coses.

Si es pensaven que jo em faria enrere i que no respondria a les seves provocacions, insults o amenaces, és que no em coneixen.
Em tindran plantant cara. Perquè s’ha fet en aquest país. Plantar cara al feixisme. UMC Mossos: No us tinc por. Ni jo, ni cap independentista.

Hores prèvies

A poques hores per declarar al Judici Farsa, sento que no puc estar més determinat.

I és que la gran diferència amb tota la Policia Política espanyola que ha passat fins ara pel lloc, és que jo no he de quedar amb ningú per preparar les mentides, ni perquè em parafrasegin mentre declaro en aquest judici (com hem vist amb la Fiscalia i la famosa “ratonera”).

Sóc aqui citat per l’acusació popular, els que estan tenint una sobre exposició a través d’aquest judici, si ja no en tenen prou amb la complicitat dels mitjans espanyols.

No s’ha de témer en cap moment quan es va amb la veritat per davant i vaig amb fermesa, amb serenitat i amb força. Amb tota la que em dona poder ser la veu de milions de catalans. Amb la que em dona poder prlar en nom de la democràcia. Amb la que em dona la possibilitat de desmuntar totes les mentides. De debò, gràcies a tots els que m’heu fet arribar el vostre suport a través de les xarxes, aturant-me pel carrer, enviant-me missatges privats… sou molt grans.

I he de fer una menció especial als demòcrates madrilenys que ahir em van fer sentir com si fos a casa. Moltíssimes gràcies. Tan debò tothom fos igual i tingues uns fonaments tan ferms com vosaltres per la democràcia. Gracias Madrileños por el derecho a decidir! I gràcies a la territorial de Madrid de l’assemblea.

No m’allargo més. Desitjo i espero estar a l’alçada.

Resum dels successos a Catalunya entre agost de 2017 i avui

Tot el que fa Espanya des de l’agost té una raó de ser. Un petit resum del que ha passat durant aquests mesos.

En Margallo ja va advertir que a partí de l’agost, a Catalunya “passarien coses” sense concretar. El dia 16 d’agost, explota una casa a Alcanar amb més de cent bombones.

El dia següent, hi ha un atemptat amb atropellament a les Rambles i posteriorment, a Cambrils. En tres dies, els Mossos d’Esquadra desarticulen una cèl·lula terrorista davant la inoperància del Ministerio del Interior i les seves policies. Els Mossos d’Esquadra són elogiat a arreu… menys a Espanya.

Hi ha una creixent opinió i confiança dels catalans vers la seva policia i desconfiança de l’estat. Passen els dies, i es comença a saber que l’imam de a Ripoll tenia relació amb el CNI. L’Estat Espanyol ho declara secret d’estat. Ningú dina explicacions sobre aquestes relacions.

Es fa públic que els Mossos d’Esquadra no tenen accés a la base de dades sobre terrorisme, vetats pel Ministerio del Interior. L’estat, per pur tacticisme polític, posa en risc la seguretat de Catalunya. S’acosta el referèndum. I Catalunya se sent segura i amb ganes de votar.

Al veure que no parem, l’estat envia centenars de policies espanyols a Catalunya (posant en risc la seguretat de la resta de l’estat) per buscar unes urnes que no van trobar mai fins l’1 d’octubre. Ridícul majúscul de la policia espanyola i els serveis d’intel·ligència espanyols.

20 de setembre: escorcollen la conselleria d’Economia. No troben res. Deixen cotxe de la Guardia Civil carregat d’armes i obert al davant. Hi ha manifestació pacifica. Ningú s’emporta cap de les armes. Els Jordis demanen pujar al cotxe per demanar a la gent que marxi.

La Guardia Civil els dona permís per fer-ho. Pugen sobre el cotxe, demanen dissoldre la concentració. El Ministeri de l’interior i la Guàrdia Civil, juntament amb la fiscalia, denuncien als Jordis per rebel·lió. Els tancaran en presó preventiva.

Arriba l’1 d’octubre. Espanya té un pla: atacar col·legis clau, perquè no puguin votar personalitats i tirar el referèndum per terra. Catalunya sorprèn amb el cens universal. Resultat: vot massiu, gent pacífics defensant votar i policies espanyols atacant al poble pacífic.

Nou fracàs d’Espanya. S’ha votat, ha estat un èxit i el món observa de fins on estan disposats a arribar per aturar la democràcia. 3-O. Aturada de país històrica. S’omplen els carrers de Catalunya contra la repressió policial. Cap incident.

A Calella, la policia que s’allotja en hotels surt a carregar, fora del seu servei, contra els manifestants. Mostren armes pels balcons, orinen sobre els manifestants i els colpegen al crit d’ “A POR ELLOS” i “QUE NOS DENEN ACTUAR”. Els violents, convertits en herois Per Espanya.

Cap intel·lectual espanyol aixeca la veu en defensa dels drets civils. La repressió contra Catalunya és aplaudida pels mitjans de comunicació espanyols. Neguen les carregues de l’1O i diuen que és una manipulació. Més de 1000 mitjans estrangers ho han vist, gravat i fotografiat.

S’ha de fer la DI, es declara el dia 10O i es suspèn temporalment, esperant una mediació promoguda per Europa que no arriba mai. L’estat té temps per preparar el 155. L’estat estava disposat a tot, fins i tot a morts al carrer. Ho revela Marta Rovira.

El 27O es fa la declaració d’independència i el 28, apliquen el 155. Convoquen eleccions mentre empresonen el nostre govern legítim o l’obliguen a exiliar-se. La jutgessa Lamela els posa en presó preventiva i als pocs dies, obté una plaça en propietat a l’Audiència nacional.

Al desembre, manifestació massiva a Brussel·les. Entre 50.000 i 100.000 catalans viatgem a la capital d’Europa. La UE no es mou. Segueix sent la vergonya, com amb els refugiats i tants altres temes. Espanya sembla cada cop més Turquia.

Arriba el 21D, eleccions convocades i pensades pels espanyolistes per guanyar-les, amb líders republicans exiliats i empresonats. Repten al president Puigdemont a presentar-se i si guanya, a ser president. Resultat: els republicans guanyem les eleccions. Espanya no permet tornar el president.

En tot aquest temps, agressions de la ultradreta pel carrer. Espanya no actua. Impunitat pel feixisme. Llibertat pels assaltants de Blanquerna. Mentrestant, el moviment republicà català segueix, pacífic. La guerra mediàtica espanyola no s’atura. Tanquen delegacions estrangeres.

Mentrestant, la resta d’autonomies conserven les seves.

Espanya té un enemic: Catalunya. Volen enfonsar el principat. Nosaltres, seguim tossudament alçats. No ens deixem intimidar. Segueix la persecució judicial. Ara també contra els Mossos que treballaven l’1O i Trapero.

S’acusa a un cos de policia d’organització criminal per part de la jutgessa Lamela. Mentrestant, Llarena acusa de rebel·lió i malversació els nostres ostatges polítics i als exiliats. A Europa no els fan cas. Activen i desactiven euro ordres segons el seu interès.

Es demostra la manca d’independència judicial a Espanya. Mentrestant, dicten pena de presó a dos rapers per la lletra d’unes cançons. Prohibeixen un llibre. Acusen a un regidor per dur un nas de pallasso de delicte d’odi. També a un Mecànic de Reus. Espanya ha perdut els papers.

La Policia Nacional atura els Mossos d’Esquadra que van a cremar documentació. Curiosament, a part de la documentació triturada de fa més de 10 anys, troben caixes classificades i sense destruir que involucren als Mossos amb el procés. El diari Público destapa que és un muntatge.

En aquests mesos, “El Periodico” s’inventa unes notes de la CIA enviades als Mossos d’Esquadra avisant d’atemptats a Catalunya, amb muntatges tant indecents com la famosa “The Nota”. La premsa espanyola funciona com la propaganda de Goebbels. Cap fissura. No hi ha pluralitat.

L’estat pretén silenciar TV3 ofegant-la econòmicament. No ho aconsegueixen. Incrementa l’audiència des del gener. Però segueix corrent perill la televisió. Segueixen atacant la pluralitat. Segueix la difamació contra els catalans.

Mentrestant, Llarena reactiva euro ordre. Detenen el president Puigdemont a Alemanya. Espanya ho celebra. Alemanya el jutja i el deixa en llibertat. No veuen delicte de rebel·lió. Els presos polítics segueixen empresonats. També per rebel·lió. Llarena no es fa enrere.

Es publiquen dades del domicili de Llarena a Catalunya. No passa res. No hi ha violència. La seva dona diu que viu amb por. Intenten crear un relat i clima de violència que no aconsegueixen. Els catalans seguim pacífics. El món ho veu. Bèlgica i Suïssa segueixen Alemanya.

Inventen un nou delicte contra els CDR. Els acusen de terrorisme. Detenen a Tamara. En tres dies, queda en llibertat. Jutgen els nois d’Altsasu. Converteixen en terrorisme una baralla de bar. Segueixen fent us polític de la justícia. Catalunya segueix sense violència.

A tot això, cal afegir la gran quantitat de danys col·laterals, com la intervenció a la que està sotmesa la Generalitat, la suspensió de sou i fenia dels agents dels Mossos d’Esquadra que donaven seguretat al president Puigdemont (recordeu que tots els presidents, en les seves funcions i fora, han de disposar escorta dels Mossos d’Esquadra), centenars de Mossos investigats arran de les actuacions de l’1 d’octubre, la Guàrdia Civil inventant informes i amagant dades al jutge Llarena, primer inventant un poble (Sant Esteve de les Roures) i més recentment amb les acusacions del delicte de malversació, en les que contradiuen al ministre Montoro i al president Rajoy.

Mentrestant, a Espanya destitueixen els jutges durs de la Gürtel aprofitant tot l’enrenou de Catalunya i es destapen els casos de polítics que falsegen els seus expedients incloent màsters i títols que mai han obtingut, com és el cas de Pablo Casado i de Cristina Cifuentes, a més de Toni Cantó.

Unión de Mossos por la constitucion… de debò?

Pel que veig s’ha creat un grup de “Mossos por la constitucion”.

Una demostració que al cos de Mossos hi ha de tot (com a tot arreu).

Però realment, en la seva posició, a mi em resultaria molt complicat defensar la constitució d’un estat que amaga dades sensibles sobre terroristes, que amaga informació de possibles atemptats, que no et permet l’accés a bases de dades d’informació sensible per la seguretat, que es permet igualar en sou les policies espanyoles però no en drets els Mossos, que utilitza la justícia de manera partidista i inventant uns delictes que a Europa no veuen, que acusen tot el cos d’organització criminal.

Hi ha dos tipus de Mossos: els que estimen el seu país, el cos, els seus ciutadans, que estan al seu servei, que s’involucren en la societat… i per l’altra banda, els que volen destruir el cos, facilitant informació als estaments espanyols sobre com pensen uns o altres, que redacten falsos informes per filtrar-los entre la documentació que es destrueix mensualment (els documents, com a qualsevol lloc, abans de ser cremats, són triturats.

No es col·loquen curosament en caixes classificats).

Sigui com sigui, m’agradaria fer-los una pregunta. Defensant la CE, també deuen defensar la per en la que reconeix el dret a l’autodeterminació de tots els pobles. O no?

I una altra pregunta: en el moment que es faci efectiva la república, què farà tota aquesta gent? Seran coherents i marxaran a altres policies espanyoles i fora de Catalunya a defensar la seva constitució?

Per què els governants espanyols volen un país ignorant?

Per quin motiu un govern vol tenir un poble sense formar, amb fracàs escolar? Per tenir-lo controlat i fer-li creure el que volen.

Molt rellevant el nivell d’estudis de la gent que considera que:

– L’1O, van haver-hi carregues proporcionades

– El 155 hauria d’intervenir TV3 i Mossos

– Els #PresosPolítics són proporcionals

– NO al referendum pactat

– La immersió, adoctrina.

El que fa la ignorància…

Per què us penseu que l’estat vol gent monolingüe? Menys llengües, menys possibilitat de formar-se, més influència i capacitat de manipular i adoctrinar.

Els Trolls unionistes / colons tenen el nivell d’estudis que tenen.

Quan una persona no té formació, surt el més bàsic. En el fons, som animals (racionals). Però per raonar, hom s’ha de formar. Contràriament, surten els instints més bàsics de qualsevol animal.

Us deixo una cita de Robespierre (en anglès).

No es pot raonar amb qui no vol fer-ho…

Hi ha vegades i situacions en les que, per la confiança que pots tenir amb una persona, et conviden a pensar que pots arribar a raonar i a mantenir un debat obert amb aquesta persona.
I aquest és el cas del que us vull parlar. I no només un, segurament a molts ens ha passat.
I tot bé arran de les intencions del “Gobierno” espanyol d’acabar amb el sistema educatiu de Catalunya i la immersió lingüística, que tant ha ajudat a integrar les persones al nostre país i a no crear-ne diferències. A donar les mateixes oportunitats a tothom.

Però llavors és quan et surten amb l’argument que a Catalunya imposem el català.
Només des d’una visió cínica i tancada, pròpia d’una ment colonitzadora (com és el cas de molts espanyols) poden fer aquestes afirmacions.
Afirmar que a Catalunya imposem la que ha estat la nostra pròpia llengua des de fa segles. La llengua amb la que han crescut i viscut diverses generacions de catalans i amb la que s’ha forjat la història d’un país, la cultura, la literatura, les tradicions…
Llavors és quan els faig la gran pregunta: “Aleshores a Castella i Lleó imposen el castellà. Acabem amb el sistema educatiu de castellà i el fem plural?”.
La seva reacció: “Estamos en España”. Una prova més que només contemplen i lluiten per un país i per una Espanya on només una comunitat de parlants té els drets garantits; els castellanoparlants.
Quin és el motiu pel qual els castellans mai han hagut de fer l’esforç d’aprendre una segona llengua i ser bilingües? Dubto que sigui una limitació intel·lectual (tot i que ser monolingües si que limita intel·lectualment).
El motiu és clar: la mentalitat castellana és una mentalitat colonialista. Una mentalitat supremacista i en la que es creuen amb superioritat moral per sobre d’altres cultures. I ho van demostrar acabant en el seu moment amb les tres grans civilitzacions americanes i substituint-los per la seva.
La història ho certifica quan han fet el mateix a la península ibèrica portant a nivells perillosos l’estat de salut de llengües com l’aragonès o l’extremeny.
Espanya no és un amic de la pluralitat i no ho serà mai. L’interès per aprendre altres llengües pròpies de l’estat, majoritàriament no hi és. Ni tan sols amb alguns dels individus que conviuen diàriament amb la llengua a Catalunya i que lluiten des de dins per acabar amb la llengua i personalitat pròpia del nostre país (exemples com Ciutadans o el Partit Popular).
L’estat Espanyol, a més, no té una tradició democràtica consolidada ni plural com altres països com Suïssa.

A Suïssa, tots els cantons són respectats amb la seva personalitat i llengua pròpia. No hi ha una llengua que sigui superior a les altres. No n’hi ha cap que tingui més dret que l’altra. Totes tenen els mateixos drets. I no hi ha ningú de Berna que pensi que a Ginebra s’imposa el francès. O ningú de Ginebra que pensi que a Lugano s’imposi l’italià.
Simplement respecten la seva pluralitat i els drets de cada comunitat lingüística. Quelcom impensable a Espanya, que més que voluntat a assemblar-se a Suïssa, preferirien ser com la França xovinista, centralista, uniformitzada i sense contrastos.
Tot es pot esperar d’un país que ha estat incapaç de condemnar la dictadura que va viure ni demanar perdó pels morts que va causar. No només això, sinó que el seu partit més votat té origen directament amb la dictadura que el precedeix. I la seva filial taronja, és igual o pitjor.

I aquestes reaccions fan que les llengües siguin la víctima de tot això. Personalment, a mi no em van deixar escollir si volia aprendre el castellà o l’italià. Simplement em vaig trobar el castellà. Aleshores, quina és la llengua que s’imposa?
Què creieu que passaria si de cop i volta 2000000 de catalanoparlants emigren a Extremadura, hi ha unes eleccions, i es canvia la llei per fer del català llengua vehicular de l’ensenyament extremeny? Penseu que ho permetrien?
Espanya és un enemic per a la diversitat i riquesa cultural. I molts dels seus ciutadans prefereixen comprar aquest argument i odi contra Catalunya enlloc de lluitar contra la corrupció del seu estat, la manca de llibertats o baixa qualitat democràtica.

Per coherència: els que volen acabar amb la llengua vehicular i propia de Catalunya a les seves escoles, no haurien de demanar el mateix amb Castella? O seria massa per ells convertir una societat monolingüe en bilingüe? Potser ja els va bé als governants tenir aquesta societat que només tingui una única visió. Així els poden controlar.
El que enriqueix arreu del món, aquí suposadament és mètode de discriminació.

No conec ningú a Catalunya que no parli el castellà, ni amb problemes per fer una vida totalment en aquesta llengua.
Però sí us puc citar multitud de casos de catalanoparlants que no poden fer una vida totalment en la seva llengua. I vivint al seu propi país.

A mi, amb aquest país no m’hi uneix res. Per això, volem la independència.