Reaccionem. Cal una estratègia.

Al poble de Catalunya li cal estratègia.
Quan hem tingut l’Estat contra les cordes, hem parat en sec. I això és el que ens ha fallat fins ara.
Ens vam aturar el Primer d’Octubre, el 3 d’octubre, el 27, durant la protesta de l’Aeroport, la Jonquera, Urquinaona…
Totes aquestes dates va quedar pal·lès que no hi ha prou efectius policials per controlar tot el poble català. Per molts vaixells dels Looney Tunes que ens enviïn.
I la clau està en la superioritat numèrica de l’independentisme.
Qui us digui que els grans canvis al món s’han fet asseient-se en taules de diàleg amb els repressors, s’equivoca.
Com han guanyat els drets les dones, el col·lectiu LGBTI, els afroamericans… com va acabar l’esclavatge?
El repressor no canviarà l’statu quo gratuïtament.
Llavors, la única manera de canviar-ho és amb una mobilització sostinguda. I sí, cal assenyalar els còmplices dels que ho aturen. I és per això que ERC no vol anar a la manifestació. Perquè es saben els culpables de tot plegat. I JuntsXCat hauria de trencar JA!
Dit això, si la mobilització tornés a moments com l’Aeroport o Urquinaona, i es mantingués, el desgast per l’Estat seria brutal. Penseu que els policies no treballen indefinidament. Ni els militars. Els humans necessiten descansar, dormir. Per tant, calen relleus.
Aquests relleus fan que tots els efectius no puguin treballar a la vegada al carrer. Però és que això ha passat a tot el món. Les Primaveres àrabs en són un exemple.
La gent si pren els carrers i s’hi manté, no poden. L’Estat no té prou força per aturar-ho.
La única manera que ho podrien aturar és amb solucions radicals, com centenars de milers d’empresonats (no tenen prou presons) o l’ús de les armes de foc (no s’atreviran en el context de la Unió Europea).
Llavors, es troben en un atzucac.
Tothom parla d’Urquinaona i de com estava la Policia entre les cordes. Però algú s’ha preguntat el que passava al mateix moment a l’Avinguda Ramon Folch de Girona (pels gironins, a Correus)? La situació era d’un descontrol total per part de l’Estat. Es van dividir els efectius.
També va passar el Primer d’Octubre. Malgrat els milers de policies que van enviar, vam votar. I això que la gent no va exercir el seu legítim dret a defensa després de les agressions brutals que vam patir. Sorprenentment, l’Estat no va causar cap mort malgrat el terror causat.
L’Estat està en guerra contra els Països Catalans. La colonització ha avançat fins a nivells alarmants. Mireu indrets del País Valencià, o Eivissa. Han dut el català quasi a l’extermini en alguns punts. I també ho estan fent a Catalunya. Un autèntic etnocidi.
De veritat ens quedarem mirant com un Estat extermina una nació, una llengua, una cultura… sense fer res? De veritat hem d’aguantar que es vinguin fer discursos dient que a Catalunya imposem la llengua catalana? Què dirien si diem que a Burgos imposen el castellà?
L’objectiu de Castella des d’abans de l’arribada dels Borbons (que ho van accentuar) és la supremacia sobre tota la peninsula. I si poguessin, també ho farien a Portugal, Gibraltar i Andorra. Bé, als darrers ja els van enfonsar un banc per interessos polítics.
No hi pot haver una taula de diàleg sense una posició de força. Sense el control del carrer, del territori, no tenim aquesta posició.
Vendre a la gent que la taula de diàleg pot ser un èxit quan no tens res per negociar és mentir i prendre el poble per idiota.
I fer-ho, amb el control dels mitjans de comunicació, de la policia, de l’opinió pública… els és més fàcil.
Ens queden les xarxes socials, que poden ajudar-nos a difondre el que ells no volen que sapiguem o parlem.
I si els “nostres” treballen contra nosaltres, no són nostres.
Perquè no tots els independentistes perseguits o encausats ho són per l’Estado. Ho són pels seus còmplices a Catalunya. Per aquells que els aproven pressupostos, que venen el català, que s’han carregat la nostra identitat i emulen discursos que fa l’enemic (com ara C’s).
Sortim, o no ens quedarà país per combatre.
Organitzem-nos, o no tindrem alternativa.
No ens creiem enquestes. Una alternativa és real. No votem al “menys dolent”. Votem al bo. Votem a qui ens portarà la independència. No a qui ens estafi.

Podem fer-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *