Ha arribat el moment de parlar amb total llibertat sense por de represàlies per part d’Interior, per via del Director General de la Policia, el sr. Pere Ferrer i Sastre i de la Divisió d’Afers Interns del cos de Mossos.
Tindrà conseqüències en forma de demanda.
Des del 2017, estic patint una persecució ideològica per part de la Divisió d’Afers Interns, iniciada per l’assetjament de la caporal del cos de Mossos d’Esquadra Imma Alcolea. Un assetjament que està denunciat judicialment mitjançant una demanda civil i una querella.
Paral·lelament, tinc constància per part d’Interior que la caporal en qüestió ha arribat a enviar escrits diaris adreçats al Director General de la Policia, fins i tot denunciant-lo per prevariacació. Per aquesta por, la DAI ha anat obrint expedients fora de lloc.
Aquests expedients que m’ha anat obrint, tenien un sol objectiu: coartar la meva llibertat d’expressió i silenciar-me. La manera d’actuar de la Divisió d’Afers Interns i el Director General de la Policia és la coacció mitjançant l’obertura de diversos expedients disciplinaris.
Amb un peritatge independent d’un professional, ha confirmat que porto patint des de fa anys un mòbbing per part d’una caporal, del cos de Mossos i el Director General de la Policia, amb diversos expedients reiterats.
Tots aquests expedients han estat recorreguts.
Estem a l’espera de diversos contenciosos administratius (dels que per cert, ja n’he guanyat dos). Disposen de sentència ferma que indica a Interior i Mossos que no poden obrir expedients per les opinions a les xarxes socials per part d’un agent, en la seva vida privada.
Segueixen fent cas omís i segueixen obrint expedients, malgrat aquestes sentències. Això té un nom: PREVARICACIÓ. I això s’ha d’ajuntar també al mòbbing esmentat per part del departament que dirigeix Joan Ignasi Helena, i abans per Miquel Buch.
Els dos partits “independentistes” que han estat a la conselleria d’Interior, han continuat amb la persecució dels independentistes per les nostres opinions (mentre campen amb impunitat elements d’extrema dreta dins el cos de Mossos i el comissari ho permet).
Com podeu veure, dins el cos de Mossos, la persecució a Mossos per la República, Mossos per la Demoxràcia i Guilleries, és la prioritat. Això de perseguir la ultradeta, la xenofòbia, el masclisme, la homofòbia… o evitar el mòbbing, queda en un segon terme. Ei, però tenim un Govern “independentista”.
En breu duré accions contra la Direcció General de la Polícia i el cos de Mossos de les que us en mantindré informat.
La policia de Catalunya és un més dels culpables directes de la regressió dels drets de tots els ciutadans de Catalunya. I si convé, ignorant sentències fermes. Els que han de ser un exemple de compliment de la llei, són els primers que no accepten aquestes sentències fermes i segueixen essent còmplices d’una caporal del cos de Mossos que ha rebut demandes i querelles, entre d’altres, per assetjament.
Disposo de totes les proves i no dubtaré a arribar fins al final. És certa una cosa: a Interior , a Mossos i al Director General de la Polícia, el sr. Pere Ferrer i Sastre, els serà ben igual, perquè mentre jo he de fer front als meus advocats, ells no. Ells comptaran amb un equip jurídic pagat amb els diners de tots. I si és el cas, no sortirà res de la seva butxaca en cas d’indemnització, sinó que sortirà dels diners de tots els ciutadans. A ells, aquesta “prevaricació” els surt completament gratis.
La lluita és contra un cos de policia corcat des de dins, amb elements d’extrema dreta, amb prevaricadors, amb persones que permeten el mòbbing, que t’assetgen, però que a més, com he dit anteriorment, ignoren SENTÈNCIES FERMES.
Se m’ha acabat la paciència. Seguiré informant.
Em podeu donar un cop de mà col·laborant en el següent enllaç: