Resposta a miserables amb uniforme: Unió de Mossos per la Constitució

Es pot ser miserable i portar uniforme? Sí. Es pot ser membre dels UMC Mossos.
Un grup que només ha deixat malament el cos des de la seva creació. I us ho explicaré en unes quantes imatges.
Acusacions falses. No es pot revelar secret de quelcom públic en xarxes socials.

No es pot acusar algú de publicar fotografies de menors, quan es limita a compartir publicacions sense cap mena de filtre d’una persona de la família que les publica, o del vídeo dels propis organitzadors de l’acte.

Aquesta gent és policia, però no saben res sobre lleis.
Però seguim.
Sexting! Per tenir perfils en pàgines de contactes? 🤣 Quin nivell!

Tenen un president que se l’ha enxampat dormint en hores de treball, que l’han expedientat per fer us de l’uniforme sense consentiment per concedir entrevistes en mitjans. Que fa servir l’uniforme per a actes provats sense permís per representar el cos.

Però no tan sols és el president, també el seu vicepresident, el senyor Alfonso Dueñas, aparcat en un lloc on no molesti i que també fa ús de l’uniforme en moments d’activisme per la Plataforma UMCmossos. Adjunto la prova. També amb vídeo (minut 5:50). Premis de Madrid a UMC

A per de les nombroses manques de respecte cap a la meva persona, traduint el meu nom, insultant-me constantment, mentint i difamant sobre que l’assemblea em pagarà un sou millor i que em paguen els viatges. Això també ho fa la Sra. Inma Alcolea Griñan, també D’UMC Mossos.

Però no només això: la Sra. Alcolea filtra les meves dades professionals, com el meu lloc de feina, horari i número d’agent. A més de constants insults homòfobs, intentant degradar-me amb el suport de mitjans de comunicació i agents de la Policia Nacional com Alejandro Leon.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En @JandroLion, conegut Youtuber que va amenaçar de matar MENA amb una navalla i que és justificat pels propis UMC mossos com veureu en aquestes imatges. També l’acte de Madrid en el que fan us il legítimament de l’uniforme i on assisteix l’esmentat Policia Nacional.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però es permeten parlar dels altres com a pomes podrides dins els cos de Mossos i en demanen accions al conseller Buch i a Interior per una activitat que faig com a persona privada sense fer us de l’uniforme en al cap acte privat.

Sembla que es demostra que q Espanya hi ha carta blanca perquè el feixisme assenyali, marqui, denigri les persones. Sembla que pots justificar amenaces de mort si les fa un espanyolista, però als independentistes se’ls acusa de terrorisme alegrement sense proves.

Tot amb la complicitat d’uns poders que denoten nul·la separació, que els salven dels seus abusos i els protegeixen. Mossos por la constitución, l’autentica poma podrida que forma part d’un cos que detesten i denigren. Tot per tenir sou a final de mes. Estiguin de baixa o tancats en un despatx.

Els mateixos que aplaudeixen mentre s’apallissa a ciutadans que exerceixen lliurement els seus drets fonamentals.
Com en una dictadura, es persegueix al dissident a les ordres del règim espanyolista. Es permet aquell que empra les vies democràtiques per canviar les coses.

Si es pensaven que jo em faria enrere i que no respondria a les seves provocacions, insults o amenaces, és que no em coneixen.
Em tindran plantant cara. Perquè s’ha fet en aquest país. Plantar cara al feixisme. UMC Mossos: No us tinc por. Ni jo, ni cap independentista.

Hores prèvies

A poques hores per declarar al Judici Farsa, sento que no puc estar més determinat.

I és que la gran diferència amb tota la Policia Política espanyola que ha passat fins ara pel lloc, és que jo no he de quedar amb ningú per preparar les mentides, ni perquè em parafrasegin mentre declaro en aquest judici (com hem vist amb la Fiscalia i la famosa “ratonera”).

Sóc aqui citat per l’acusació popular, els que estan tenint una sobre exposició a través d’aquest judici, si ja no en tenen prou amb la complicitat dels mitjans espanyols.

No s’ha de témer en cap moment quan es va amb la veritat per davant i vaig amb fermesa, amb serenitat i amb força. Amb tota la que em dona poder ser la veu de milions de catalans. Amb la que em dona poder prlar en nom de la democràcia. Amb la que em dona la possibilitat de desmuntar totes les mentides. De debò, gràcies a tots els que m’heu fet arribar el vostre suport a través de les xarxes, aturant-me pel carrer, enviant-me missatges privats… sou molt grans.

I he de fer una menció especial als demòcrates madrilenys que ahir em van fer sentir com si fos a casa. Moltíssimes gràcies. Tan debò tothom fos igual i tingues uns fonaments tan ferms com vosaltres per la democràcia. Gracias Madrileños por el derecho a decidir! I gràcies a la territorial de Madrid de l’assemblea.

No m’allargo més. Desitjo i espero estar a l’alçada.

Resum dels successos a Catalunya entre agost de 2017 i avui

Tot el que fa Espanya des de l’agost té una raó de ser. Un petit resum del que ha passat durant aquests mesos.

En Margallo ja va advertir que a partí de l’agost, a Catalunya “passarien coses” sense concretar. El dia 16 d’agost, explota una casa a Alcanar amb més de cent bombones.

El dia següent, hi ha un atemptat amb atropellament a les Rambles i posteriorment, a Cambrils. En tres dies, els Mossos d’Esquadra desarticulen una cèl·lula terrorista davant la inoperància del Ministerio del Interior i les seves policies. Els Mossos d’Esquadra són elogiat a arreu… menys a Espanya.

Hi ha una creixent opinió i confiança dels catalans vers la seva policia i desconfiança de l’estat. Passen els dies, i es comença a saber que l’imam de a Ripoll tenia relació amb el CNI. L’Estat Espanyol ho declara secret d’estat. Ningú dina explicacions sobre aquestes relacions.

Es fa públic que els Mossos d’Esquadra no tenen accés a la base de dades sobre terrorisme, vetats pel Ministerio del Interior. L’estat, per pur tacticisme polític, posa en risc la seguretat de Catalunya. S’acosta el referèndum. I Catalunya se sent segura i amb ganes de votar.

Al veure que no parem, l’estat envia centenars de policies espanyols a Catalunya (posant en risc la seguretat de la resta de l’estat) per buscar unes urnes que no van trobar mai fins l’1 d’octubre. Ridícul majúscul de la policia espanyola i els serveis d’intel·ligència espanyols.

20 de setembre: escorcollen la conselleria d’Economia. No troben res. Deixen cotxe de la Guardia Civil carregat d’armes i obert al davant. Hi ha manifestació pacifica. Ningú s’emporta cap de les armes. Els Jordis demanen pujar al cotxe per demanar a la gent que marxi.

La Guardia Civil els dona permís per fer-ho. Pugen sobre el cotxe, demanen dissoldre la concentració. El Ministeri de l’interior i la Guàrdia Civil, juntament amb la fiscalia, denuncien als Jordis per rebel·lió. Els tancaran en presó preventiva.

Arriba l’1 d’octubre. Espanya té un pla: atacar col·legis clau, perquè no puguin votar personalitats i tirar el referèndum per terra. Catalunya sorprèn amb el cens universal. Resultat: vot massiu, gent pacífics defensant votar i policies espanyols atacant al poble pacífic.

Nou fracàs d’Espanya. S’ha votat, ha estat un èxit i el món observa de fins on estan disposats a arribar per aturar la democràcia. 3-O. Aturada de país històrica. S’omplen els carrers de Catalunya contra la repressió policial. Cap incident.

A Calella, la policia que s’allotja en hotels surt a carregar, fora del seu servei, contra els manifestants. Mostren armes pels balcons, orinen sobre els manifestants i els colpegen al crit d’ “A POR ELLOS” i “QUE NOS DENEN ACTUAR”. Els violents, convertits en herois Per Espanya.

Cap intel·lectual espanyol aixeca la veu en defensa dels drets civils. La repressió contra Catalunya és aplaudida pels mitjans de comunicació espanyols. Neguen les carregues de l’1O i diuen que és una manipulació. Més de 1000 mitjans estrangers ho han vist, gravat i fotografiat.

S’ha de fer la DI, es declara el dia 10O i es suspèn temporalment, esperant una mediació promoguda per Europa que no arriba mai. L’estat té temps per preparar el 155. L’estat estava disposat a tot, fins i tot a morts al carrer. Ho revela Marta Rovira.

El 27O es fa la declaració d’independència i el 28, apliquen el 155. Convoquen eleccions mentre empresonen el nostre govern legítim o l’obliguen a exiliar-se. La jutgessa Lamela els posa en presó preventiva i als pocs dies, obté una plaça en propietat a l’Audiència nacional.

Al desembre, manifestació massiva a Brussel·les. Entre 50.000 i 100.000 catalans viatgem a la capital d’Europa. La UE no es mou. Segueix sent la vergonya, com amb els refugiats i tants altres temes. Espanya sembla cada cop més Turquia.

Arriba el 21D, eleccions convocades i pensades pels espanyolistes per guanyar-les, amb líders republicans exiliats i empresonats. Repten al president Puigdemont a presentar-se i si guanya, a ser president. Resultat: els republicans guanyem les eleccions. Espanya no permet tornar el president.

En tot aquest temps, agressions de la ultradreta pel carrer. Espanya no actua. Impunitat pel feixisme. Llibertat pels assaltants de Blanquerna. Mentrestant, el moviment republicà català segueix, pacífic. La guerra mediàtica espanyola no s’atura. Tanquen delegacions estrangeres.

Mentrestant, la resta d’autonomies conserven les seves.

Espanya té un enemic: Catalunya. Volen enfonsar el principat. Nosaltres, seguim tossudament alçats. No ens deixem intimidar. Segueix la persecució judicial. Ara també contra els Mossos que treballaven l’1O i Trapero.

S’acusa a un cos de policia d’organització criminal per part de la jutgessa Lamela. Mentrestant, Llarena acusa de rebel·lió i malversació els nostres ostatges polítics i als exiliats. A Europa no els fan cas. Activen i desactiven euro ordres segons el seu interès.

Es demostra la manca d’independència judicial a Espanya. Mentrestant, dicten pena de presó a dos rapers per la lletra d’unes cançons. Prohibeixen un llibre. Acusen a un regidor per dur un nas de pallasso de delicte d’odi. També a un Mecànic de Reus. Espanya ha perdut els papers.

La Policia Nacional atura els Mossos d’Esquadra que van a cremar documentació. Curiosament, a part de la documentació triturada de fa més de 10 anys, troben caixes classificades i sense destruir que involucren als Mossos amb el procés. El diari Público destapa que és un muntatge.

En aquests mesos, “El Periodico” s’inventa unes notes de la CIA enviades als Mossos d’Esquadra avisant d’atemptats a Catalunya, amb muntatges tant indecents com la famosa “The Nota”. La premsa espanyola funciona com la propaganda de Goebbels. Cap fissura. No hi ha pluralitat.

L’estat pretén silenciar TV3 ofegant-la econòmicament. No ho aconsegueixen. Incrementa l’audiència des del gener. Però segueix corrent perill la televisió. Segueixen atacant la pluralitat. Segueix la difamació contra els catalans.

Mentrestant, Llarena reactiva euro ordre. Detenen el president Puigdemont a Alemanya. Espanya ho celebra. Alemanya el jutja i el deixa en llibertat. No veuen delicte de rebel·lió. Els presos polítics segueixen empresonats. També per rebel·lió. Llarena no es fa enrere.

Es publiquen dades del domicili de Llarena a Catalunya. No passa res. No hi ha violència. La seva dona diu que viu amb por. Intenten crear un relat i clima de violència que no aconsegueixen. Els catalans seguim pacífics. El món ho veu. Bèlgica i Suïssa segueixen Alemanya.

Inventen un nou delicte contra els CDR. Els acusen de terrorisme. Detenen a Tamara. En tres dies, queda en llibertat. Jutgen els nois d’Altsasu. Converteixen en terrorisme una baralla de bar. Segueixen fent us polític de la justícia. Catalunya segueix sense violència.

A tot això, cal afegir la gran quantitat de danys col·laterals, com la intervenció a la que està sotmesa la Generalitat, la suspensió de sou i fenia dels agents dels Mossos d’Esquadra que donaven seguretat al president Puigdemont (recordeu que tots els presidents, en les seves funcions i fora, han de disposar escorta dels Mossos d’Esquadra), centenars de Mossos investigats arran de les actuacions de l’1 d’octubre, la Guàrdia Civil inventant informes i amagant dades al jutge Llarena, primer inventant un poble (Sant Esteve de les Roures) i més recentment amb les acusacions del delicte de malversació, en les que contradiuen al ministre Montoro i al president Rajoy.

Mentrestant, a Espanya destitueixen els jutges durs de la Gürtel aprofitant tot l’enrenou de Catalunya i es destapen els casos de polítics que falsegen els seus expedients incloent màsters i títols que mai han obtingut, com és el cas de Pablo Casado i de Cristina Cifuentes, a més de Toni Cantó.

Unión de Mossos por la constitucion… de debò?

Pel que veig s’ha creat un grup de “Mossos por la constitucion”.

Una demostració que al cos de Mossos hi ha de tot (com a tot arreu).

Però realment, en la seva posició, a mi em resultaria molt complicat defensar la constitució d’un estat que amaga dades sensibles sobre terroristes, que amaga informació de possibles atemptats, que no et permet l’accés a bases de dades d’informació sensible per la seguretat, que es permet igualar en sou les policies espanyoles però no en drets els Mossos, que utilitza la justícia de manera partidista i inventant uns delictes que a Europa no veuen, que acusen tot el cos d’organització criminal.

Hi ha dos tipus de Mossos: els que estimen el seu país, el cos, els seus ciutadans, que estan al seu servei, que s’involucren en la societat… i per l’altra banda, els que volen destruir el cos, facilitant informació als estaments espanyols sobre com pensen uns o altres, que redacten falsos informes per filtrar-los entre la documentació que es destrueix mensualment (els documents, com a qualsevol lloc, abans de ser cremats, són triturats.

No es col·loquen curosament en caixes classificats).

Sigui com sigui, m’agradaria fer-los una pregunta. Defensant la CE, també deuen defensar la per en la que reconeix el dret a l’autodeterminació de tots els pobles. O no?

I una altra pregunta: en el moment que es faci efectiva la república, què farà tota aquesta gent? Seran coherents i marxaran a altres policies espanyoles i fora de Catalunya a defensar la seva constitució?

Per què els governants espanyols volen un país ignorant?

Per quin motiu un govern vol tenir un poble sense formar, amb fracàs escolar? Per tenir-lo controlat i fer-li creure el que volen.

Molt rellevant el nivell d’estudis de la gent que considera que:

– L’1O, van haver-hi carregues proporcionades

– El 155 hauria d’intervenir TV3 i Mossos

– Els #PresosPolítics són proporcionals

– NO al referendum pactat

– La immersió, adoctrina.

El que fa la ignorància…

Per què us penseu que l’estat vol gent monolingüe? Menys llengües, menys possibilitat de formar-se, més influència i capacitat de manipular i adoctrinar.

Els Trolls unionistes / colons tenen el nivell d’estudis que tenen.

Quan una persona no té formació, surt el més bàsic. En el fons, som animals (racionals). Però per raonar, hom s’ha de formar. Contràriament, surten els instints més bàsics de qualsevol animal.

Us deixo una cita de Robespierre (en anglès).

No es pot raonar amb qui no vol fer-ho…

Hi ha vegades i situacions en les que, per la confiança que pots tenir amb una persona, et conviden a pensar que pots arribar a raonar i a mantenir un debat obert amb aquesta persona.
I aquest és el cas del que us vull parlar. I no només un, segurament a molts ens ha passat.
I tot bé arran de les intencions del “Gobierno” espanyol d’acabar amb el sistema educatiu de Catalunya i la immersió lingüística, que tant ha ajudat a integrar les persones al nostre país i a no crear-ne diferències. A donar les mateixes oportunitats a tothom.

Però llavors és quan et surten amb l’argument que a Catalunya imposem el català.
Només des d’una visió cínica i tancada, pròpia d’una ment colonitzadora (com és el cas de molts espanyols) poden fer aquestes afirmacions.
Afirmar que a Catalunya imposem la que ha estat la nostra pròpia llengua des de fa segles. La llengua amb la que han crescut i viscut diverses generacions de catalans i amb la que s’ha forjat la història d’un país, la cultura, la literatura, les tradicions…
Llavors és quan els faig la gran pregunta: “Aleshores a Castella i Lleó imposen el castellà. Acabem amb el sistema educatiu de castellà i el fem plural?”.
La seva reacció: “Estamos en España”. Una prova més que només contemplen i lluiten per un país i per una Espanya on només una comunitat de parlants té els drets garantits; els castellanoparlants.
Quin és el motiu pel qual els castellans mai han hagut de fer l’esforç d’aprendre una segona llengua i ser bilingües? Dubto que sigui una limitació intel·lectual (tot i que ser monolingües si que limita intel·lectualment).
El motiu és clar: la mentalitat castellana és una mentalitat colonialista. Una mentalitat supremacista i en la que es creuen amb superioritat moral per sobre d’altres cultures. I ho van demostrar acabant en el seu moment amb les tres grans civilitzacions americanes i substituint-los per la seva.
La història ho certifica quan han fet el mateix a la península ibèrica portant a nivells perillosos l’estat de salut de llengües com l’aragonès o l’extremeny.
Espanya no és un amic de la pluralitat i no ho serà mai. L’interès per aprendre altres llengües pròpies de l’estat, majoritàriament no hi és. Ni tan sols amb alguns dels individus que conviuen diàriament amb la llengua a Catalunya i que lluiten des de dins per acabar amb la llengua i personalitat pròpia del nostre país (exemples com Ciutadans o el Partit Popular).
L’estat Espanyol, a més, no té una tradició democràtica consolidada ni plural com altres països com Suïssa.

A Suïssa, tots els cantons són respectats amb la seva personalitat i llengua pròpia. No hi ha una llengua que sigui superior a les altres. No n’hi ha cap que tingui més dret que l’altra. Totes tenen els mateixos drets. I no hi ha ningú de Berna que pensi que a Ginebra s’imposa el francès. O ningú de Ginebra que pensi que a Lugano s’imposi l’italià.
Simplement respecten la seva pluralitat i els drets de cada comunitat lingüística. Quelcom impensable a Espanya, que més que voluntat a assemblar-se a Suïssa, preferirien ser com la França xovinista, centralista, uniformitzada i sense contrastos.
Tot es pot esperar d’un país que ha estat incapaç de condemnar la dictadura que va viure ni demanar perdó pels morts que va causar. No només això, sinó que el seu partit més votat té origen directament amb la dictadura que el precedeix. I la seva filial taronja, és igual o pitjor.

I aquestes reaccions fan que les llengües siguin la víctima de tot això. Personalment, a mi no em van deixar escollir si volia aprendre el castellà o l’italià. Simplement em vaig trobar el castellà. Aleshores, quina és la llengua que s’imposa?
Què creieu que passaria si de cop i volta 2000000 de catalanoparlants emigren a Extremadura, hi ha unes eleccions, i es canvia la llei per fer del català llengua vehicular de l’ensenyament extremeny? Penseu que ho permetrien?
Espanya és un enemic per a la diversitat i riquesa cultural. I molts dels seus ciutadans prefereixen comprar aquest argument i odi contra Catalunya enlloc de lluitar contra la corrupció del seu estat, la manca de llibertats o baixa qualitat democràtica.

Per coherència: els que volen acabar amb la llengua vehicular i propia de Catalunya a les seves escoles, no haurien de demanar el mateix amb Castella? O seria massa per ells convertir una societat monolingüe en bilingüe? Potser ja els va bé als governants tenir aquesta societat que només tingui una única visió. Així els poden controlar.
El que enriqueix arreu del món, aquí suposadament és mètode de discriminació.

No conec ningú a Catalunya que no parli el castellà, ni amb problemes per fer una vida totalment en aquesta llengua.
Però sí us puc citar multitud de casos de catalanoparlants que no poden fer una vida totalment en la seva llengua. I vivint al seu propi país.

A mi, amb aquest país no m’hi uneix res. Per això, volem la independència.

Dos dies fent el ridícul

El Gobierno d’Espanya porta dos dies fent el ridícul estrepitosament. I no només parlo del procés, sinó que també parlo del fracàs de les infraestructures.
Ahir mateix, el sr. Rajoy va anar a València per tal d’inaugurar el servei d’alta velocitat entre aquesta ciutat i Castelló de la Plana.
L’estrena no podria haver estat més desastrosa per la marca Espanya. Primer trajecte i el sistema ferroviari d’alta velocitat pateix una avaria. No només això ha estat motiu de mofa, sinó que fins i tot un tren de rodalies ha avançat al “flamant” tren d’alta velocitat espanyol.
Quina confiança dóna en tots els concursos als que participen consorcis espanyols per a dissenyar trens d’alta velocitat a altres països? (Tot i que després de veure el nyap a la Meca… els altres països no estan acostumats als sobrecostos).
I per si no fos prou, aquest servei d’AVE serà més lent que el servei d’Euromed. És a dir, no tan sols dupliquen serveis, sinó que a més, els fan més deficients. Pot ser tot per interés de boicotejar el reclamat corredor mediterrani?

Canviant de tema, avui el sr. Zoido ha explicat que no permetrien que el legítim president de Catalunya, Carles Puigdemont, entri de cap manera a Catalunya i que revisaran tots els portaequipatges.
Analitzem la situació: Els serveis d’intel·ligència espanyols i la policia que van ser incapaços de trobar ni una sola urna fins que les van tenir davant els nassos, afirmen que podran controlar quan entra o deixa d’entrar una persona per la frontera. Permeteu que dubti de la seva eficacia.
Els mateixos que van ser incapaços de preveure l’exili dels consellers i el President a Bèlgica.
De debó que a Espanya no li fa vergonya fer el ridícul d’aquesta manera pel món? Ni una mica?
El mateix ministre que no compareixerà davant del congrés per valorar les relacions evidents entre l’Imam de Ripoll i el CNI (tot gràcies a la complicitat del PSOE, que ho ha evitat). Això em fa preguntar: Què en saben els grans partits sobre el tema? Tindran raó totes les veus que contemplen la possibilitat que sigui un atemptat de falsa bandera amb la implicació de l’estat? Per quin motiu no es facilita la transparència? Sembla que tinguin quelcom a amagar…

La tercera perla del dia l’ha protagonitzat el perruquer madrileny Victor Moreno, increpant al nostre president a l’aeroport de Copenhague, instant-lo a petonejar auna bandera espanyola. Avui han quedat clares dues coses: que el nostre procés és en positiu i mai un projecte d’odi contra Espanya, com han volgut vendre els espanyols i els seus mitjans. Un projecte que no ataca a ningú per motiu de procedència, llengua o ideologia. Un procés que pretén integrar.
Per altra banda, trobem elements com aquest perruquer, tant orgullós del seu país que ha de marxar a viure a l’estranger a guanyar-se la vida. Així són, que defensen al seu país tot i que s’han de veure obligats a emigrar ja que no tenen futur al seu país. Normalment passa quan la testosterona tira més que el raonament d’una neurona.
Tenim clar que no hi ha un raonament, ja que amb el procés no hi ha hagut mai debat. Al contrari. Només amenaces, mentides, difamacions i finalment violència desproporcionada. I molt d’odi.

I per reforçar tot això, veiem les mostres d’odi a Catalunya. Observem com en diferents pobles de Catalunya hi ha pintades davant els habitatges que tenen estelades. A Barcelona, fins i tot han disparat contra un pis amb una estelada al balcó, provocant desperfectes al vidre i a la bandera. Això no és odi? Us imagineu què podria haver passat si hi hagués hagut una mascota al balcó? O un nen? O una persona gran? De veritat, utilitza el cervell aquesta gent? O només és pura decoració?

Finalment, tot el meu suport al president Roger Torrent per la manipulació que han fet d’una suposada piulada seva (per altra banda, com van fer amb la conversa que em van atribuir on incitava la violència). No tenen ni tan sols la decència ni la vergonya de revisar les faltes d’ortografia produïdes per fer traduccions literals del castellà al català utilitzant un traductor automàtic.

Només un poble que va perdent pot fer aquests errors tant greus. Catalunya té la sort de tenir al davant gent amb més testosterona que neurona.

Espanya té separació de poders?

Aquesta és la pregunta que molts es fan i que molts responen negativament.
I la veritat, en comparteixo la posició de la major part de la gent.

En els darrers mesos, moltes de les sentències dels tribunals i jutges de l’estat espanyol, han tingut un marcat to polític i sempre en la mateixa direcció: contra els interessos dels catalans i catalanes. Us en posaré uns quants exemples.

Comencem pel Tribunal Constitucional. Un tribunal on els seus membres estan col·locats pels grans partits estatals per prendre decisions al voltant de la constitució espanyola i garantir-ne el compliment. Quina ha estat la realitat? Per norma general s’ha dedicat a tombar totes les iniciatives del Parlament de Catalunya, com les que fan referència al procés o altres com la llei de pobresa energètica. Sempre coincidint amb els interessos de l’estat i el gobierno central. Però quan, sorprenentment, dicta una sentència a favor de la Generalitat i en contra de l’estat, com va passar amb la indemnització del cas Castor cap a Florentino Pérez i les seves empreses, el gobierno de l’estat fa cas omís a aquest TC. Un Gobierno que ja ha incomplert més de vint sentències que li eren contràries. Però després sotmeten per la força Catalunya quan no les compleix. No són iguals per a tothom les lleis? Sembla que no.
Aquí teniu la primera de les evidències que tira per terra la suposada separació de poders de l’estat.

En poso un altre exemple: La jutgessa Lamela. Una jutgessa que dicta unes sentències contra els presos polítics catalans, sense ni tan sols escoltar els arguments d’aquests. Com pot ser que en reunions anteriors als judicis, representants polítics del Gobierno ja sabessin com acabarien els presos polítics, abans que es dictes la sentència? I com pot ser que això es filtrés a la premsa, es publiqués i després no s’hagi posat en dubte aquesta suposada independència judicial?
Per si fos poc, recordem que després de les sentències, la jutgessa Lamela obtingué la seva plaça en propietat al jutjat central número 3 de l’Audiència Nacional.

Un exemple més: els jutges que han estat apartats mentre investigaven casos de corrupció vinculats al PP. Un exemple és el jutge que va recolzar que Rajoy declarés pel cas Gürtel. Aquest ha estat apartat del tribunal que jutjarà la “caixa B” del PP. O el que li va passar a Garzón. Quan perseguia als independentistes era molt ben valorat. A la que es va posar a investigar altres coses, ja vau veure què va passar.

I parlant de la Fiscalía… no cal recordar les paraules de l’exministre d’interior del Gobierno de Espanya en unes converses amb el director de l’oficina antifrau de Catalunya amb el famós “Ésto la fiscalia te lo afina”.
De debó algú encara té algun dubte de com actuarà la fiscalia? No cal ser endeví quan, novament, la premsa s’anticipa al que demanaran, per boca d’algun polític. Molta casualitat, oi?
Començo a pensar que realment els jutges aquí són els polítics de determinats partits i… Sorpresa! Això voldria dir que no hi ha separació de poders.

O l’exemple dels canvis vinculats amb les acusacions cap al President legítim de la república, Carles Puigdemont. No és curiós que l’estat retiri una euroordre contra el president i en retira alguns dels delictes (temporalment, és clar). Que potser tenien por que la justícia Belga no els donés la raó i quedés palès a tot Europa i davant el món l’actitud judicial a l’estat espanyol? Que potser van témer que s’evidenciés el que tothom sospita des de fa temps referent al sistema judicial espanyol?

I ja finalment, tot i que no té a veure directament amb la separació de poders, m’agradaria recordar la “maledicció” que hi ha entorn els casos de corrupció del PP. Totes les morts acumulades en circumstàncies estranyes, la crema de documentació en incendis fortuïts, els robatoris d’ordinadors que contenen informació relacionada amb la corrupció del partit… tot plegat són massa coincidències.

Però mentrestant tenim Europa actuant amb una doble vara de mesurar amb Polònia i amb Espanya. De veritat aquesta Europa és la que volem i de la que ens hem de fiar? Esperem que quan tots aquests processos arribin a Estrasburg ens trobem amb una veritable justícia.
Una justícia que sigui valenta. I no com la majoria de justícia d’aquí, centrada a investigar la “inacció” dels mossos el dia 1 d’octubre (els quals van retirar més urnes SENSE VIOLÈNCIA) que no pas de perseguir les imatges de brutal violència per part dels cossos policials espanyols, a excepció d’algun jutge valent. Creieu que els que ho investiguen seguiran gaire temps més com a competents d’aquests casos? Veurem què passa amb el temps. Però tinc la sensació que la justícia de veritat i la valentia, no és una cosa que es valori bé a l’estat, sobretot quan els va en contra.

Potser per això decreten de certes operacions secret d’estat. Hi ha moltes coses que no sabem. Però pel que sembla al poble espanyol ja li està bé viure enganyat mentre els augmenten la llum com els augmenten, mentre el PP té la corrupció flagrant que té, mentre Barcenas esquia tranquil·lament a Vaquèira i Urdangarin campa lliurement per Suïssa. Però és clar, aquests no estan vinculats amb cap moviment democràtic i pacífic de Catalunya.

Reflexioneu-hi. Jo ja ho he fet.

Ciudadanos i Arrimadas, es retraten dia a dia.

Era la primavera de 2006. A Barcelona es gestava un partit polític impulsat per aquells empresaris i ciutadans vinculats en entitats espanyolistes, que havien lluitat sempre per castellanitzar Catalunya. Naixia Ciudadanos.
El primer missatge que van llençar a la societat era que el que els importaven eren les persones. Una estratègia que va començar com un engany, que només els més mal informats podien comprar (aprofitant-se dels altaveus que els representaven els canals de televisió i mitjans espanyolistes).
Un partit que es presentava per representar la igualtat entre els ciutadans de Catalunya. Que en volia equiparar drets. Volia acabar amb la corrupció, consolidar drets ciutadans…
Van obtenir vots suficients per obtenir 3 escons per Barcelona. Un dels quals era Albert Rivera (que apareixia despullat als cartells de campanya).
Un cop al Parlament van destapar-se com el que realment eren: un partit extremista i nacionalista castellà (no parlo d’espanyol perquè Espanya és una invenció per no anomenar tot el país Castella i les seves regions).
Van introduir el castellà al Parlament, intentant demostrar un “greuge” i denunciant la persecució del castellà a Catalunya.
Em resulta curiós que denunciïn una suposada persecució del castellà a Catalunya quan els canals de televisió espanyols tenen al voltant del 80% de quota de pantalla, les revistes de més difusió són en castellà, hi ha diaris en castellà, emissores de ràdio en castellà, la majoria de les pel·lícules només es doblen en castellà, totes les empreses tenen atenció al client en castellà, els productes als supermercats són etiquetats en castellà… i podria seguir enumerant exemples.
Però… el partit que es presentava per obtenir la igualtat entre tots els catalans, va confirmar el que tots sospitàvem: Mai va defensar la igualtat del català en tots els àmbits on estava en inferioritats de condicions. Mai va votar una sola llei per defensar el català i incrementar-ne l’ús. Ans al contrari.
El temps va anar passant i vam veure personatges com Jordi Cañas, carregats d’odi contra la llengua i la cultura catalana.

Actitud d’Arrimadas quan escolta els Segadors

El partit que defensa la igualtat de tots els catalans (és a dir, la castellanització per fer-los tots iguals) amb una mentalitat lerrouxista, vinculat amb les grans empreses de l’IBEX i finançat per aquestes, ha arribat al punt de ser el partit més votat en unes eleccions catalanes, amb Arrimadas al davant.
Una Arrimadas que ha fet gala de la seva supèrbia, juntament amb la resta de diputats, quan al Parlament de Catalunya mostra el menyspreu que mostra a les nostres institucions i símbols, com l’himne nacional.
Una candidata que ha basat el seu discurs en fomentar l’odi cap a una part de la societat, venent una fractura social inexistent al nostre país. La seva intenció? Crear aquesta fractura. I per això donen suport a iniciatives com Tabàrnia (per cert, no se com es deuen prendre els votants de Ciudadanos arreu del territori que el seu partit proposi dividir Catalunya i abandonar-los en un altre país. No havíem quedat que volien governar per a tots els catalans, pensin el que pensin?).
Els de Ciudadanos han arribat a afirmar (de la mateixa manera que el PP i la premsa calumniosa espanyola) que a Catalunya la situació és més violenta que en les èpoques més actives d’ETA.
El més greu és que la societat espanyola, s’ha convertit en els titelles ignorants dels partits que governen el país. Espanya és un exemple de com pots disfressar en democràcia el funcionament d’un estat totalitari. Control dels mitjans, de la justícia, de les persones… I com ho fan? Amb l’estratègia que els ha funcionat tant bé a Ciudadanos: crear confrontació i odi cap a Catalunya i els catalans.
I és que no poden superar mai aquesta sensació d’inferioritat que tenen respecte els catalans. Potser no poden acceptar que si Espanya és el que és, ha estat gràcies a les revolucions impulsades des de Catalunya, com la revolució industrial.
No poden acceptar que Espanya sigui un país subvencionat per Europa, però sobretot, per Catalunya i els Països Catalans. I això és el que no pot superar Ciutadans ni la seva cap de partit a Catalunya, la sra. Arrimadas.
Per això, volen acabar amb el país costi el que costi. I ho han demostrat quan aplaudeixen i demanen condecoracions per als policies que van agredir al poble català el dia 1 d’octubre en el marc del referèndum d’independència de Catalunya.
Un partit que són els màxims impulsors de l’aplicació de l’article 155 i la persecució de les nostres institucions.
Un partit que ha estat el primer a recórrer les lleis que emanen del parlament de Catalunya. El que no poden guanyar en vots, ho fan a través dels tribunals, que tenen sobradament del seu costat. El Tribunal Constitucional, on els membres són escollits pels partits, algun d’ells fins i tot amb carnet de partit.
Tot i haver empresonat polítics i membres de la societat civil… tot i haver obligat a exiliar-se al President legítim de la república catalana i alguns dels consellers del seu govern, la sra. Arrimadas i el seu partit han estat incapaços de guanyar les eleccions i fer una majoria suficient per ser escollida presidenta. Ni tant sols ho ha pogut fer amb el suport de l’IBEX i tots els favors de la premsa espanyola.
I la seva frustració més gran, és que tot i el joc brut, tot i tenir polítics exiliats, tot i tenir presos polítics, que no van poder ser presents a la votació de la mesa, va ser incapaç d’aconseguir una majoria en vots per imposar la seva voluntat a la mesa del Parlament (després acusen del problema a Catalunya en Comú, als que han desautoritzat i menyspreat durant molt temps i ara pretenien obtenir el seu suport).
Una Inés Arrimadas que s’ha presentat als debats criticant “el procés” però sense cap mena de discurs més enllà de l’atac. Sense cap argument. Però òbviament, ja sabem que als seus votants no els importa. Es mouen per l’odi cap a Catalunya i la seva cultura. I ha demostrat l’existència d’aquesta gent en una gran part de Catalunya. Gent que té el comportament d’uns colonitzadors. Que no han fet mai cap intent per integrar-se al país, ni amb la llengua ni amb la cultura. Però que compren el discurs d’odi.
És el que passa quan tens un poble manipulat, que els fas creure el que vols. Però, què esperem del partit que no va saber fer els comptes per adonar-se que no tenien la majoria necessària per obtenir la presidència de Catalunya?

Arrimadas celebrant un gol de “la Roja”

Us he mencionat una petita part de la història de Ciudadanos a Catalunya. Em podria esplaiar més, però no acabaria ni amb 24 hores escrivint un article, ja que la història fosca de Ciudadanos és llarga.
Només una reflexió més: feu-vos una idea del programa polític de Ciudadanos i els seus objectius polítics, quan donen suport a Tabàrnia, una plataforma amb un portaveu homòfob, xenòfob i masclista. Un partit que es manifesta al costat dels ultres a les manifestacions.
De veritat encara hi ha gent que no sap s’ha adonat del que és Ciudadanos?
Crec que han quedat més que retratats. La història els jutjarà.

Alguns volen marxar de Mossos a CNP/GC? Endavant!

Corre aquests dies, com va destapar l’ambaixador espanyol a Catalunya, el sr. Enric Millo que estan estudiant els casos de “diversos mossos” (sense especificar-ne en cap moment el nombre) de realitzar un canvi de cos de policia, deixant de formar part dels Mossos d’Esquadra i formar part d’algun dels cossos de la policia espanyola.
Trobo perfecte aquesta proposta.
El cos de Mossos d’Esquadra és un cos que representa uns valors i que és una de les estructures d’estat claus de la República Catalana.
Per tant, aquest cos ha d’estar format per gent compromesa amb el país i amb els seus ciutadans. Agents que han de ser conscients del que representa la història recent dels Mossos. Que han de ser conscients de la dura tasca que van haver d’afrontar durant la guerra civil, posicionats del costat demòcrata i no del costat dels que van fer el cop d’estat (com si va passar amb altres cossos).
Els cos de Mossos d’Esquadra és un cos que ha de ser sempre garant de les llibertats i la democràcia dels ciutadans de Catalunya. I no podem deixar que això deixi de ser així.

No obstant, al cos de Mossos d’Esquadra hi ha membres com la caporal expedientada Inma Alcolea, la qual publicava missatges ofensius contra el President de la Generalitat de Catalunya, el MHP Carles Puigdemont.
Però els motius pels quals va ser expedientada no és per les seves opinions polítiques, com han volgut fer creure tots els mitjans espanyols i ella mateixa.
El motiu del seu expedient va ser perquè en aquestes publicacions detallava rutines de la vida del President, que difícilment es coneixeria si no fos pel seu càrrec i el seu lloc de treball.
Per tant, aquí hi va haver una vulneració de secret professional, en la que va filtrar informació policial de la màxima autoritat del país.
No tenint-ne prou amb això, la parella d’aquesta caporal, a través del seu compte de Twitter realitza publicacions com la següent:

Podeu fer una consulta sobre totes les seves piulades, ja que és un compte obert.
Podeu observar el nivell de menyspreu que mostra vers el procés d’independència que ha viscut Catalunya i que ens va dur a la proclamació de la república.

Com podeu veure a la piulada, ofereix els seus serveis per a crear una nova policia autonòmica de “Tabàrnia”.
Aquesta és la poca lleialtat que hi ha amb el cos de Mossos d’Esquadra, el qual han servit durant tots aquests anys i amb el que no tenien cap queixa a final de mes per rebre’n el sou.

Tornant a la sra. Imma Alcolea, és l’autora d’aquesta petició a través de la plataforma Change.org.

No només estic d’acord amb aquesta petició, sinó que defenso que el gobierno espanyol ho realitzi amb la màxima celeritat.

Com he defensat, els catalans es mereixen una policia compromesa amb la república de Catalunya. I sóc totalment partidari que si hi ha gent que té ganes de marxar del cos i unir-se a un altre, ho pugui fer amb total llibertat.

 

El sergent mencionat, no fa gaires dies va escriure una nota informativa, filtrada a OK Diario ( és greu és que aquestes filtracions hagin arribat a un mitjà, ja que estem parlant de documentació interna dels Mossos d’Esquadra) en contra meva i d’Enric Alsina, portaveus de Mossos per la democràcia.

I realment esta adduint a motius professionals aquesta denúncia, ja que en cap moment hi ha hagut una insubordinació cap aquest sergent, ja que totes les opinions que s’han fet des de la plataforma no han estat parlant en nom del cos de Mossos d’Esquadra.
I personalment, el que exposo al meu compte de Twitter o Facebook són els ideals que tinc com a persona. No com a agent.

En el moment que volgués expressar-me com a agent, no utilitzaria el meu nom i cognoms, ja que com sap tothom, el que identifica un agent professionalment no són els seus noms i cognoms. L’identifica la seva targeta d’identificació professional (TIP).

Des de la meva persona, mai s’ha incitat a l’odi contra aquesta persona i s’han defensat les meves opinions públicament i sense menystenir. I el document el qual es va mencionar el nom, es criticava el posicionament que es feia contra el president i les paraules utilitzades. I simplement s’instava al cos de Mossos d’Esquadra de trobar una solució a aquestes persones que han manifestat públicament el seu malestar formant part dels Mossos.

Simplement demanàvem posar-los les coses fàcils si no en volen formar part.

El que no és coherent és que aquesta persona dugui els seus conflictes i problemes al nivell laboral. Puc afirmar amb orgull que no hi ha cap queixa de ningú de com desenvolupo la meva feina i que hagi actuat de manera parcial. Professionalment he estat sempre garant de la legalitat que emana del parlament de Catalunya i del poble.

 

Finalment, us animo a defensar aquesta passarel·la a altres cosos perquè Catalunya pugui tenir la policia que es mereix. Una policia amb valors i sentiment de país.

 

 

Albert Donaire i Malagelada