No es pot raonar amb qui no vol fer-ho…

Hi ha vegades i situacions en les que, per la confiança que pots tenir amb una persona, et conviden a pensar que pots arribar a raonar i a mantenir un debat obert amb aquesta persona.
I aquest és el cas del que us vull parlar. I no només un, segurament a molts ens ha passat.
I tot bé arran de les intencions del “Gobierno” espanyol d’acabar amb el sistema educatiu de Catalunya i la immersió lingüística, que tant ha ajudat a integrar les persones al nostre país i a no crear-ne diferències. A donar les mateixes oportunitats a tothom.

Però llavors és quan et surten amb l’argument que a Catalunya imposem el català.
Només des d’una visió cínica i tancada, pròpia d’una ment colonitzadora (com és el cas de molts espanyols) poden fer aquestes afirmacions.
Afirmar que a Catalunya imposem la que ha estat la nostra pròpia llengua des de fa segles. La llengua amb la que han crescut i viscut diverses generacions de catalans i amb la que s’ha forjat la història d’un país, la cultura, la literatura, les tradicions…
Llavors és quan els faig la gran pregunta: “Aleshores a Castella i Lleó imposen el castellà. Acabem amb el sistema educatiu de castellà i el fem plural?”.
La seva reacció: “Estamos en España”. Una prova més que només contemplen i lluiten per un país i per una Espanya on només una comunitat de parlants té els drets garantits; els castellanoparlants.
Quin és el motiu pel qual els castellans mai han hagut de fer l’esforç d’aprendre una segona llengua i ser bilingües? Dubto que sigui una limitació intel·lectual (tot i que ser monolingües si que limita intel·lectualment).
El motiu és clar: la mentalitat castellana és una mentalitat colonialista. Una mentalitat supremacista i en la que es creuen amb superioritat moral per sobre d’altres cultures. I ho van demostrar acabant en el seu moment amb les tres grans civilitzacions americanes i substituint-los per la seva.
La història ho certifica quan han fet el mateix a la península ibèrica portant a nivells perillosos l’estat de salut de llengües com l’aragonès o l’extremeny.
Espanya no és un amic de la pluralitat i no ho serà mai. L’interès per aprendre altres llengües pròpies de l’estat, majoritàriament no hi és. Ni tan sols amb alguns dels individus que conviuen diàriament amb la llengua a Catalunya i que lluiten des de dins per acabar amb la llengua i personalitat pròpia del nostre país (exemples com Ciutadans o el Partit Popular).
L’estat Espanyol, a més, no té una tradició democràtica consolidada ni plural com altres països com Suïssa.

A Suïssa, tots els cantons són respectats amb la seva personalitat i llengua pròpia. No hi ha una llengua que sigui superior a les altres. No n’hi ha cap que tingui més dret que l’altra. Totes tenen els mateixos drets. I no hi ha ningú de Berna que pensi que a Ginebra s’imposa el francès. O ningú de Ginebra que pensi que a Lugano s’imposi l’italià.
Simplement respecten la seva pluralitat i els drets de cada comunitat lingüística. Quelcom impensable a Espanya, que més que voluntat a assemblar-se a Suïssa, preferirien ser com la França xovinista, centralista, uniformitzada i sense contrastos.
Tot es pot esperar d’un país que ha estat incapaç de condemnar la dictadura que va viure ni demanar perdó pels morts que va causar. No només això, sinó que el seu partit més votat té origen directament amb la dictadura que el precedeix. I la seva filial taronja, és igual o pitjor.

I aquestes reaccions fan que les llengües siguin la víctima de tot això. Personalment, a mi no em van deixar escollir si volia aprendre el castellà o l’italià. Simplement em vaig trobar el castellà. Aleshores, quina és la llengua que s’imposa?
Què creieu que passaria si de cop i volta 2000000 de catalanoparlants emigren a Extremadura, hi ha unes eleccions, i es canvia la llei per fer del català llengua vehicular de l’ensenyament extremeny? Penseu que ho permetrien?
Espanya és un enemic per a la diversitat i riquesa cultural. I molts dels seus ciutadans prefereixen comprar aquest argument i odi contra Catalunya enlloc de lluitar contra la corrupció del seu estat, la manca de llibertats o baixa qualitat democràtica.

Per coherència: els que volen acabar amb la llengua vehicular i propia de Catalunya a les seves escoles, no haurien de demanar el mateix amb Castella? O seria massa per ells convertir una societat monolingüe en bilingüe? Potser ja els va bé als governants tenir aquesta societat que només tingui una única visió. Així els poden controlar.
El que enriqueix arreu del món, aquí suposadament és mètode de discriminació.

No conec ningú a Catalunya que no parli el castellà, ni amb problemes per fer una vida totalment en aquesta llengua.
Però sí us puc citar multitud de casos de catalanoparlants que no poden fer una vida totalment en la seva llengua. I vivint al seu propi país.

A mi, amb aquest país no m’hi uneix res. Per això, volem la independència.

4 Replies to “No es pot raonar amb qui no vol fer-ho…”

    1. Molt bon escrit, Albert. Gràcies, per transmetre’ns tant sentit comú i posar “ordre” als nostres dubtes. Tots/es plegats, ho aconseguirem!

  1. Albert, Sudáfrica te 11 idiomas oficials i conviuen en total comunió, com tambe tenen distribuids els poders, en tres capitals :el poder judicial te la seu a Bloemfontein, el poder executiu te la seu a Pretoria i el poder legislatiu te la seu a Cape Town. País africa del que tenim molt que apendre.
    Pero aquesta Espanya nomes es mira el seu llombrigo!

Respon a Xavier ros martínez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *