Espanya té separació de poders?

Aquesta és la pregunta que molts es fan i que molts responen negativament.
I la veritat, en comparteixo la posició de la major part de la gent.

En els darrers mesos, moltes de les sentències dels tribunals i jutges de l’estat espanyol, han tingut un marcat to polític i sempre en la mateixa direcció: contra els interessos dels catalans i catalanes. Us en posaré uns quants exemples.

Comencem pel Tribunal Constitucional. Un tribunal on els seus membres estan col·locats pels grans partits estatals per prendre decisions al voltant de la constitució espanyola i garantir-ne el compliment. Quina ha estat la realitat? Per norma general s’ha dedicat a tombar totes les iniciatives del Parlament de Catalunya, com les que fan referència al procés o altres com la llei de pobresa energètica. Sempre coincidint amb els interessos de l’estat i el gobierno central. Però quan, sorprenentment, dicta una sentència a favor de la Generalitat i en contra de l’estat, com va passar amb la indemnització del cas Castor cap a Florentino Pérez i les seves empreses, el gobierno de l’estat fa cas omís a aquest TC. Un Gobierno que ja ha incomplert més de vint sentències que li eren contràries. Però després sotmeten per la força Catalunya quan no les compleix. No són iguals per a tothom les lleis? Sembla que no.
Aquí teniu la primera de les evidències que tira per terra la suposada separació de poders de l’estat.

En poso un altre exemple: La jutgessa Lamela. Una jutgessa que dicta unes sentències contra els presos polítics catalans, sense ni tan sols escoltar els arguments d’aquests. Com pot ser que en reunions anteriors als judicis, representants polítics del Gobierno ja sabessin com acabarien els presos polítics, abans que es dictes la sentència? I com pot ser que això es filtrés a la premsa, es publiqués i després no s’hagi posat en dubte aquesta suposada independència judicial?
Per si fos poc, recordem que després de les sentències, la jutgessa Lamela obtingué la seva plaça en propietat al jutjat central número 3 de l’Audiència Nacional.

Un exemple més: els jutges que han estat apartats mentre investigaven casos de corrupció vinculats al PP. Un exemple és el jutge que va recolzar que Rajoy declarés pel cas Gürtel. Aquest ha estat apartat del tribunal que jutjarà la “caixa B” del PP. O el que li va passar a Garzón. Quan perseguia als independentistes era molt ben valorat. A la que es va posar a investigar altres coses, ja vau veure què va passar.

I parlant de la Fiscalía… no cal recordar les paraules de l’exministre d’interior del Gobierno de Espanya en unes converses amb el director de l’oficina antifrau de Catalunya amb el famós “Ésto la fiscalia te lo afina”.
De debó algú encara té algun dubte de com actuarà la fiscalia? No cal ser endeví quan, novament, la premsa s’anticipa al que demanaran, per boca d’algun polític. Molta casualitat, oi?
Començo a pensar que realment els jutges aquí són els polítics de determinats partits i… Sorpresa! Això voldria dir que no hi ha separació de poders.

O l’exemple dels canvis vinculats amb les acusacions cap al President legítim de la república, Carles Puigdemont. No és curiós que l’estat retiri una euroordre contra el president i en retira alguns dels delictes (temporalment, és clar). Que potser tenien por que la justícia Belga no els donés la raó i quedés palès a tot Europa i davant el món l’actitud judicial a l’estat espanyol? Que potser van témer que s’evidenciés el que tothom sospita des de fa temps referent al sistema judicial espanyol?

I ja finalment, tot i que no té a veure directament amb la separació de poders, m’agradaria recordar la “maledicció” que hi ha entorn els casos de corrupció del PP. Totes les morts acumulades en circumstàncies estranyes, la crema de documentació en incendis fortuïts, els robatoris d’ordinadors que contenen informació relacionada amb la corrupció del partit… tot plegat són massa coincidències.

Però mentrestant tenim Europa actuant amb una doble vara de mesurar amb Polònia i amb Espanya. De veritat aquesta Europa és la que volem i de la que ens hem de fiar? Esperem que quan tots aquests processos arribin a Estrasburg ens trobem amb una veritable justícia.
Una justícia que sigui valenta. I no com la majoria de justícia d’aquí, centrada a investigar la “inacció” dels mossos el dia 1 d’octubre (els quals van retirar més urnes SENSE VIOLÈNCIA) que no pas de perseguir les imatges de brutal violència per part dels cossos policials espanyols, a excepció d’algun jutge valent. Creieu que els que ho investiguen seguiran gaire temps més com a competents d’aquests casos? Veurem què passa amb el temps. Però tinc la sensació que la justícia de veritat i la valentia, no és una cosa que es valori bé a l’estat, sobretot quan els va en contra.

Potser per això decreten de certes operacions secret d’estat. Hi ha moltes coses que no sabem. Però pel que sembla al poble espanyol ja li està bé viure enganyat mentre els augmenten la llum com els augmenten, mentre el PP té la corrupció flagrant que té, mentre Barcenas esquia tranquil·lament a Vaquèira i Urdangarin campa lliurement per Suïssa. Però és clar, aquests no estan vinculats amb cap moviment democràtic i pacífic de Catalunya.

Reflexioneu-hi. Jo ja ho he fet.

One Reply to “Espanya té separació de poders?”

  1. Albert Haces una magnífica labor de pedagogía. De acuerdo. Tal vez necesaria para un público minoritario. De acuerdo. Pero el mayoritario, ya lo sabe. Lo barrunta o lo intuye o, de plano, lo cree con fe ciega. Lo que quieren tus seguidores, y me incluyo, es pasar a la acción. No me refiero a levantarse en armas. No. O no exactamente. Estamos convencidos de que no debemos continuar sometidos al Estado español, dado que es espurio, injusto, etc., etc. y etc. Y tu artículo de hoy es uno de esos interminables etc. Danos o infórmanos de algo que haga fehaciente el principio del fin de esta situación insoportable ya. No queremos tener miedos. “Y ahora, quién será el siguiente?”pasará a ser parte de la cotidianeidad? Cuál será la siguiente arbitrariedad del Estado español? La que sea podemos esperar, pero ya no queremos darles margen para ello. Que lo sepas. Visca la República Catalana! Un saludo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *