Sense intimitat, assetjat i perseguit

Us vull fer un fil per explicar fins a quin punt veig vulnerats la meva intimitat i fins a quin punt he de patir per la meva integritat en base a l’assetjament d’una persona incapacitada per motius psicològics.
Per culpa del seu assetjament i el d’interior, vaig agafar la baixa.

A través de denúncies falses, aquesta persona m’han obert diversos procediments disciplinaris (5, no 7 com diu) i penals (no n’ha guanyat cap, tots basats en denúncies sense cap prova).
Arran d’això, he explicat la situació a dos psicòlegs (un de la Seguretat Social i un de mossos).

Durant la meva primera baixa laboral, motivada per un assetjament constant, ja va publicar la meva situació, sense que jo jo hagués fet publica, motiu pel qual hi ha unes prèvies obertes per revelació de secrets al jutjat número 1 d’Olot, on declaro en breu com a perjudicat.

Aquesta només és una de les diverses denúncies interposades contra una assetjadora de manual.
Doncs bé. Els dos psicòlegs m’han manifestat el mateix: no em poden ajudar perquè no tinc cap problema amb mi mateix. La problemàtica és externa per una persona obsessionada amb mi.

Dels 5 expedients oberts, tres d’ells estan paralitzats amb mesures cautelars pendents de contenciós administratiu i els altres dos he obtingut victòries contra la Divisió d’Afers Interns i per tant, s’ha anul·lat la sanció proposada per ordre judicial. 💪🏼

L’altre dia li vaig explicar a la psicòloga de Mossos els motius dels expedients. Simplement va al·lucinar que tots estiguessin oberts arran de les denúncies d’una persona que ha manifestat reiteradament que jo era la seva obsessió i que farà el possible per enfonsar-me la vida.

Entre altres coses, aquesta dona i la seva família (parella i mare) han fet el següent:

  • Presentat denúncies falses a fiscalia (des del 2017)
  • Presentat denúncies falses a la Seguretat Social acusant-me de baixa fraudulenta (octubre 2020)
  • Publicat els meus horaris laborals
  • Denunciat falsament a la DAI, motiu pel que obren expedient per coses tan senzilles com publicar una informació objectiva que m’afecta directament, com els abusos de la fiscalia de Girona arran de denúncies falses (no tothom té dret a la llibertat d’expressió, es veu)
  • He vist publicada la meva adreça, acompanyada de fotografies de les cases de tots els membres de la meva família, fet que ens ha comportat rebre amenaces a casa. I m’he de sentir que les amenaces ens les fem nosaltres mateixos.
  • M’han perseguit en cotxe a diferents llocs
  • M’han insultat, difamat, calumniat en centres comercials davant d’una multitud, per després fer-ho en una comissaria dels Mossos.
  • Membres del cos de Mossos han informat a una ciutadana d’on era, què feia, on anava. Tot denunciat. La DAI, no va trobar responsables.
  • S’han presentat en comissaries tirant de placa exigint veure unes imatges de les càmeres de seguretat.
  • Han vingut i trucat a la comissaria d’Olot proferint insults, amenaces i novament, presentant denúncies falses i queixes contra els meus companys de feina.

La persona que ha fet tot això, ha realitzat denúncies setmanalment fins al punt que, al demanar a fiscalia tot el que havia denunciat, ens van enviar això (7,5 kg de denúncies, uns 3500 fulls). Denúncies que per cert, entre elles es contradiuen.

Tot per la mateixa persona que ha denunciat diverses vegades a un advocat i al DGP, en diferents jutjats. Quan no li dona la raó un jutge, porta la denuncia a un altre jutjat. Si la tanquen, la porta a un altre. Això, no deixa de provocar una malversació en el sistema judicial.

Presentar denúncies falses és delicte. Aquesta persona ha fet: amenaces, coaccions, injúries, calumnies, delictes d’odi (homofòbia i catalanofòbia), assetjament, revelació de secrets, delictes contra l’honor, usurpació de funcions, abús de l’autoritat, delicte de fals Policia…

Arran de les denúncies falses seves i de la seva família he tingut en alguns moments, atacs d’angoixa.
Em vaig haver d’anar a justificar davant la inspecció de la seguretat social perquè havia rebut una denuncia de la Sra. Carmen Griñan afirmant que tenia una baixa fraudulenta.

Quan vaig anar a defensar-me, li vaig explicar la situació. Resposta de la inspectora: el que no entenc és com has pogut aguantar tota aquesta situació tan de temps. No m’estranya que hagis hagut d’agafar la baixa. Mateixa resposta dels psicòlegs de Mossos i Seguretat Social.

He aportat tota mena de proves a tots els jutjats que he anat. Insults com “maricxx de mierxx” com a més suau, amenaces al lloc de feina de familiars. No han fet res. Degradar i delinquir contra un independentista, és un esport nacional tolerat i aplaudit per tribunals i fiscals.

Molts em recomaneu que oblidi i miri endavant. Com puc mirar endavant quan una persona desequilibrada presenta de manera continuada denúncies falses a totes les instàncies que m’obliguen a defensar-me amb advocats amb els que m’he gastat ja més de 12.000 euros?

Com pots mirar endavant quan tens una persona fins i tot disposada a seguir-me en cotxe particular? Com pots mirar endavant qun arribes a casa i et trobes amenaces? Com pots mirar endavant quan la DAI de Mossos obre expedients arran de denúncies falses?

Com pot ser que aquests expedients tirin endavant malgrat que cap dels fets ha estat en exercici de les meves funcions? Repeteixo, dos expedients guanyats, tres suspesos amb mesures cautelars a l’espera del contenciós.
Les assegurances no ho cobreixen perquè no és laboral.

Els expedients es duen a terme malgrat no haver-hi una normativa que reguli la vida privada dels agents de Mossos, vulnerant l’article 19 de la declaració universal dels drets humans.

Això no és cap broma. Això és un assetjament constant i persistent que dura des del 2017 mínim. Exercit per una persona obsessionada, per la Guàrdia Civil i sindicats, per sindicats de Policia nacional, per fiscals, per tribunals, mitjans de comunicació…

És per tot això que necessito la vostra col·laboració i en la mesura que pugueu, aportar per la causa. Perquè no m’he candat de lluitar i seguiré defensant la meva dignitat. Però no puc fer-ho sol.
Hi ha gent a qui presentar denúncies falses li surt gratis, sense conseqüències.

Us demano el vostre suport i difusió d’aquest enfilall.
Per alguns la situació cansa. Ho entenc. Ara podeu-vos en situació de l’assetjat per un moment i podeu imaginar com m puc arribar a sentir.
Gràcies per haver llegit fins aquí.

Podeu fer aportacions al següent enllaç:
https://gofund.me/9b289a2a